ESPELEOGRUP UME

Secció Juvenil: Exploració Espeleològica

2011-11-02T12:56:00.000+01:00

Aquest diumenge la Secció Juvenil ha fet la seva primera sortida del curs, una exploració d'una cova a Esparreguera.

Durant aquest trimestre, amb la Secció Juvenil, les activitats estaran orientades a l'espeleologia. És per això, que em començat a mb una activitat suau d'exploració de coves.

Diumenge vam anar, amb l'ajuda dels pares, fins a Esparreguera. Des d'allà els 6 nois de la Secció i els dos monitors, vam haver de fer l'aproximació de la Cova seguint unes indicacions que no sempre son prou precises. Tot hi això vam trobar l'entrada de la cova i allà vam comenár amb l'activitat.

Primer de tot vam repassar el material basic per entrar a una cova: Roba vella(ens vam embrutar molt) o granota de treball, casc tipus escalada o de bicicleta, botes de muntanya (millor que bambes) i un frontal.
També vam parlar de l'impotrancia de compartuir l'aigua i el menjar que entrem a la cova, ja que no ers pot portar tot i el que es porta, cal que sigui per tots.

Un cop fet això, vam començar a entrar. Al perincipi té una sala gran que al cap de poc es transforma en una galeria estreta, quasi una gatera, que ens va permetre començar a practicar tècniques per avançar en una cova.
Després de la primera estretor, tots els nois van adonar-se que allò tampoc era tant complicat i van coemençar a moure's amb molta més facilitat.

Al mig de la cova vam parar per fer un pica pica amb els ganyips que haviem portat, tot somiant amb l'esntrpa que ens menjariem a la sortida.
Vam explorar tota la cova, que té uns 180m de recorregut i 18 de desnivell en dues hores i mitja, de manera que van comprobar com el temps passa molt depressa dins les coves. Després de dinar, els pares ens van venir a buscar cap a les 15h.

OpenStreetMap

2011-05-16T00:08:00.004+02:00

El passat divendres, el nostre company Toni Guash ens va presentar una nova manera de diposar de mapes lliures, com la wikipedia, però en cartografia. Es tracta de OpenStreetMap. És un projecte col·laboratiu per crear mapes de contingut lliure usant dades obtingudes mitjançant dispositius GPS i altres fonts de dades.
La ventatja principal és que pots accedir a tot el contingut dels mapes per editar el contingut. Per accedir has de registrar-te com a usuari i et pots descarregar un editor de mapes per anar treballant i actualitzant les dades del mapa.
De moment he anat introduïnt algunes coordenades d'avencs del Garraf i de l'Ordal i us animo a que ho proveu i continueu afegint dades al mapa

http://www.openstreetmap.org

IV JORNADES D'ESPELEOLOGIA AL GARRAF (2)

2011-05-04T19:38:00.009+02:00

El passat dissabte i diumenge, 30 d'abril i 1 de maig, varem celebrar les IV Jornades d'Espeleologia al Garraf.

Lo primer és agrair als ponents l'esforç i entusiasme que han fet possible aquesta nova edició. Els treballs presentats han resultat unes magistrals conferències: Ferran Cardona, amb la seva crònica de l'exploració de la Falconera, i Oriol Vicente i Carlos Tornero amb la seva il.lustració de la campanya arqueològica que estan desenvolupant a la cova de Sant Llorenç.
L'assistència durant el dissabte va ser reduïda, unes 15 persones; problema que solucionarem en les pròximes Jornades portant hostesses seleccionades per Berlusconi (que té bon gust). Al contrari del que sol ser habitual, el bateig a l’Emili va ser molt concorregut amb un total de 11 iniciats.

PRESENTACIÓ DE PONÈNCIES:

EL REPTE DE LA FALCONERA.

Ferran Cardona. Geòleg i espeleòleg de l’ECG (Espeleoclub de Gràcia, Barcelona).

En Ferran ens va relatar les cròniques de les diferents actuacions pel descobriment i aprofitament de la principal surgència del Garraf, la Falconera, treball que va recollir al llibre “Avenc de l'Esquerrà 100 Anys d'història ( 1908 - 2008 )”, Ed. Centre de Documentació i Activitats Espeleològiques. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

Al final ens va detallar la campanya realitzada als finals dels 80 per l'ECG, com a millor referència adjuntem la crònica del Grans Cavitats de Catalunya II:

“El 1988 espeleòlegs de l'E.C.G. decideixen emprendre de nou les exploracions subaquàtiques a la Falconera.
(...)
El 14-1-89, J.L. Camus efectua una immersió. Sorprenentment, i en contra del que fins ara es considerava d’acord amb la topografia de Petit-Recuero, la galeria es tanca totalment als 200 m; en aquest punt, un enorme pou el diàmetre del qual es estimat en 20 m, suposa la continuació vertical de la cavitat. L'escafandrer davalla fins a -50'4 m i dona mitja volta ja que no anava preparat per a grans fondàries, que exigeixen una especial barreja de gasos.
Aquestes circumstàncies sorprenen molt al món espeleològic i l'E.C.G. realitza un esforç humà i econòmic a fi de poder prosseguir l'exploració. X. Garza, amb la col•laboració d'altres escafandrers de l'E.C.G., farà tot el possible per deixar la cavitat preparada el millor possible a fi que J.L. Camus pugui efectuar una immersió de punta amb una barreja especial de gasos i amb uns mitjans que només disposen actualment els francesos.
(...)
El 26-2-89, X. Garza torna a realitzar una immersió, que duraria 180 minuts, clavant claus a fi de deixar definitiva la instal•lació de fil guia.-Aquesta immersió li costaria un accident de descompressió. Els seus companys el traslladaren urgentment a Barcelona per tal de ficar-lo dintre d'una càmera hiperbàrica.
Per fi arriba el dia de la immersió, el 4-3-89. J.L. Camus, amb un espectacular equip amb barreja de gasos, amb heli, i amb oxigen per realitzar la descompressió, efectua la immersió. Segueix la galeria trobada per X. Garza, que , després de la rampa es fa rigorosament plana. Recorre uns 80 m mes a una fondària de 81 m i torna. La galeria continua, sembla ser, amb espectaculars dimensions, per bé que donada l'escassa visibilitat nomes anava seguint una paret o el terra, aquest darrer format d'un profund sediment fangós.”

Ja han passat 22 anys des de llavors i encara romanen les dues principals incògnites:

- La galeria Petit-Recuero, és la mateixa que es va trobar en les exploracions de l'ECG?

- La Falconera continua, la galeria principal al final de l'exploració presentava importants dimensions, quan un nou equip podrà revelar els secrets que amaga?

APORTACIÓ A LA DEFINICIÓ DE LES OCUPACIONS NEOLÍTICAS
DEL NORD-EST PENINSULAR: LA COVA DE SANT LLORENÇ (SITGES, BARCELONA).

Carlos Tornero i Oriol Vicente, arqueòlegs del Departament de Prehistòria de la UAB .

En una primera intervenció, Oriol Vicente ens va explicar en què consisteix les tasques d'un arqueòleg i ens va emmarcar els estudis de la cova de Sant Llorenç dins del neolític. Els estudis s'estan desenvolupant dins Seminari d'Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient i el Mediterrani, amb projectes a Síria, Turquia, Nord d'Àfrica i Catalunya.

Posteriorment Carles Torner va explicar el desenvolupament de la campanya, detallant les diferents fases d'estudi, posant l'accent en els antecedents arqueològics.

Ens va presentar l'estratigrafia trobada i la seva correlació amb les "cultures" o estadis, mostrant els diferents elements: útils en sílex, fragments ceràmics i indústria en os. Com a curiositat un dels elements més simbòlics trobats és un gran contenidor amb decoració de cordó llis formant motius geomètrics que recorden una estrella (possiblement epicardial, entre 4000 i 5000 aC, era la primera Estrella Damm ", ja es veurà)

Conclusions :

- Intervenció en jaciment "històric" del Cardial Català

- Recuperació i integració de materials i documentació dispersa

- Objecte d'estudi: Implantació de les primeres comunitats camperoles en el Nord-Est Peninsular.

- Projecte d'excavació en ple curs (propera campanya juny / juliol 2011) email contacte: Oriol.Vicente @ uab.cat, Carlos.Tornero @ uab.cat

Una altra conclusió que afegim i ens serveix per als dos treballs, és lo sorprenent que resulta que unes muntanyes tan properes a Barcelona, tan visitades, tan controlades, presentin encara enigmes geogràfics i arqueològics tan importants com la Falconera o els possibles assentaments neolítics, encara pendents de donar-nos sorpreses. Però això és una bona condició per als que encara ens diverteix descobrir coses.

VISITA A L’AVENC EMILI SABATÉ.

El diumenge van descobrir l'espeleologia 11 persones i esperem que algú s'hagi quedat amb ganes de seguir.

Ens veiem l'any que ve.

Raúl Cano

IV JORNADES D'ESPELEOLOGIA AL GARRAF.

2011-04-29T09:58:00.004+02:00

Demà dissabte, 30 d'abril a les 10:00 comencen les IV Jornades d'Espeleologia al Garraf.
Us esperem a la UME

10.15h 1a ponència
EL REPTE DE LA FALCONERA.
Ferran Cardona. Geòleg i espeleòleg de l’ECG (Espeleoclub de Gràcia, Barcelona).

La Falconera és la principal surgència activa del massís del Garraf. El seu desenvolupament discorre subaquàticament i ja s'han explorat més de 80m de profunditat i més de 600m de recorregut. La Falconera representa tot un exemple de surgència càrstica costanera a menys de 30 km de Barcelona, encara que el seu difícil accés, els episodis de contaminació de les aigües i les dificultats tècniques de l'exploració han provocat que durant molt de temps romangui com un repte latent. És al 1988 quan espeleòlegs de l'ECG decideixen emprendre les exploracions subaquàtiques arribant a la màxima profunditat i recorregut fins ara coneguts, situant aquest sifó com un dels més profunds de la península. Va ser Ferran Cardona, geòleg, actiu divulgador i espeleòleg de l'ECG, un dels principals promotors d'aquesta aventura. Ell ens narrarà els detalls de les exploracions i ens explicarà que reptes encara queden pendents.

11.00h 2a ponència
LA COVA DE SANT LLORENÇ, UN ASSENTAMENT NEOLÍTIC.
Carlos Tornero. Arqueòleg del Departament de Prehistòria de la UAB .

La Cova de Sant Llorenç (Sitges) es una cavitat càrstica ocupada per grups humans des de fa al menys 6.000 anys. Actualment està essent excavada per el grup de recerca SAPPO del Departament de Prehistòria de la UAB dins del marc del projecte aprovat per la Generalitat de Catalunya: Implantació, consolidació i desenvolupament de les societats agrícola ramaderes al terç meridional de la Serralada Litoral Catalana.

IV Jornades d'espeleologia al Garraf

2011-03-16T20:43:00.008+01:00

Daniel Vergés, un pioner, un mestre.

2011-03-14T22:02:00.004+01:00

Ahir ens va deixar. Jo personalment no el vaig conèixer, però si telefònicament: Fa un parell de setmanes vam començar a preparar les presentacions de les Jornades del Garraf i uns amics em van deixar el seu contacte, volíem que presentés la seva crònica de les exploracions de l'Esquerrà. Així que quan el vaig trucar vaig descobrir un tio molt apassionat i predisposat a explicar totes les seves aventures. A més es recordava del curset que va organitzar pels que anaven a ser els primers espeleòlegs de la UME.

Bé, només dir que amb aquest contacte tan fugaç ja Daniel ens va deixar empremta i ara el seu entusiasme serà tota una referència.

Moltes gràcies Vergés.

Raúl Cano

Atenció!! Els Xinos estan falsificant productes Petzl

2011-02-19T10:38:00.006+01:00

Des de fa poc s'han detectat al mercat productes de Petzl falsificats. Sembla que les imitacions venen de la Xina i son molt bones pel que fa a aspecte extern. Dos productes iguals, un de Petzl i un de Xines, no es poden diferenciar a cop d'ull perquè la falsificació externa és perfecta.

Han falsificat forma, color, marcatge, números de serie, embalatge, fitxes tècniques.... Només analitzant les toleràncies mínimes es pot descobrir una falsificació i això només ho pot fer un expert.

De moment sembla que només s'han detectat falsificacions del Croll, el puny Ascencion, el mosquetó Attache i la politja Rescue.

Cal ser molt curosos amb el material que comprem, ja que aquestes falsificacions no compleixen amb les exigències de les normes de la CE i la UIAA. De manera que cedeixen a traccions inferiors a les exigides, afegint un risc molt gran per a la persona que utilitza el material.

Per tant la millor solució és comprar els productes Petzl en botigues oficials, i si hi ha algun dubte, sempre es pot contactar amb els distribuïdors oficials de cada zona i que surten a la llista de petzl:

http://www.petzl.com/pro/dealer-locator

http://www.petzl.com/en/outdoor/dealer-locator

PDF informatiu en Castellà

Més Informació (en anglès)

Avenc del Gomis

2011-02-07T04:21:00.014+01:00

Avenc al Garraf amb “grans possibilitats”

Avui donem a conèixer al ciberpúblic el nostre petit tresor espeleològic. Es tracta de l’avenc d’en Gomis, situat a la zona del pla de Campgràs.

Aquest avenc el varem descobrir quan encara era un marrec cap allà a l’any 2000. Sí encara que no us ho acabeu de creure el trobarem sol , abandonat a mig lcamí del Avenc del Asensio i de la Fragata i no s’enfonsava més de 2 pams sota terra. Nosaltres ( que som uns filantrops espeleològics) de seguida el vam acollir al nostre grup i molts van ser els caps de setmana que ens dedicarem a fer-lo un avenc com cal. A cabassos emplenats de pedres i terra l’anàvem ajudant a créixer. De seguida es va fer més formós del que ens hauríem imaginat mai i a així que baixàvem es feia més i més ample.
Però ves qui ho hauria de dir... la bèstia es va fer massa grossa i perillosa i el que va començar com un joc es va convertir en una espècie de penosa condemna en què hi havia pena de la vida per poder treure a l’exterior del cada vegada més profund i sinistre forat un escarransit cabasset de terra. L’avenc el fèiem nosaltres amb les nostres mans o si més no estàvem desenterrant-lo pedra a pedra,cabàs a cabàs..Això sí el nostre rendiment amb mineria manual va arribar a nivells tant alts d’automatització i eficiència que ja els hi hagués agradat als antics egipcis.
Dos de nosaltres ens col•locavem al fons de l’avenc, l’un armat de piqueta i parpalina es dedicava a treure el més rapidament possible la quantitat justa de terra per omplir el cabàs, mentrestant l’altre desenganxava els cabassos buits que venien de l’exterior i en el moment just li entregava al company perquè pogués omplir-lo de terra per posteriorment tornar-lo lligar a la corda ben plenet de pedres i terra. El 3r esclau situat a la boca així que notava el maleït pes a la corda estirava amb ajuda d’un bloqueixador fins tenir a les seves mans l‘apreciat material el qual era entregat a un quart company que a l’estar a la superfície lliure d’ancoratges podia moure’s els metres suficients per abocar el cabás (cada vegada més lluny perquè l’acopi s’anava fent tant gran que aviat els cartògrafs del parc haurien de representar el nostre nou turó als seus mapes) i el cabàs buit se li tornava al 3r i d’aquest al que estava al forat i torna a començar el cicle.

Bé al final en va sortir un fus d’un 9 m de profunditat amb una petita escletxa, que entre formacions, deixava veure al fons un petit pou en què les pedres hi queien uns 6 o 7 m com a mínim.
Jo personalment crec que desobstruït i eixamplant la boca d’aquest darrer pou es podria trobar quelcom interessant i amb moltes possibilitats..., però s’ha de fer feina i tenir paciència.
Així que ja ho sabeu si algú en té, estarem encantats de que ens relleveu, si ens voleu trucar fins-hi tot ho podríem tornar a intentar entre tots.

Aquí teniu coordenades, el croquis i algunes fotos:

Coordenades WGS84

• X: 408951.20
• Y: 4571124.00
• Z: 510

Croquis

Petita seqüència d’extracció d’una gran pedrota

FACTOR DE CAIGUDA

2010-11-08T22:26:00.004+01:00

Una de les coses que s'han de preveure en el moment d'instal·lar és valorar el factor de caiguda que es podria produir, tenint en compte que la majoria de material d'espeleologia no està preparat per sopotar factors de caiguda supeiors a 1

Fc = distància caiguda / longitud útil de la corda

Adjunto un video on es veu com es comporta el material en front a les caigudes a espeleo

http://www.youtube.com/watch?v=NRiYi4v0dgI&feature=player_embedded

IV SIMPOSIO INTERNACIONAL SOBRE EL KARST (SIKA-2010)

2010-05-03T23:02:00.006+02:00

Entre el 27 y el 30 de abril se ha celebrado el IV Simposio Internacional sobre Karst (SIKA-2010).
Para este evento preparamos un artículo sobre los resultados atmosféricos en el Llamp, y el 28 de abril presentamos un poster explicativo.
La disponibilidad de tiempo y dinero nos ha obligado a asistir solamente a las ponencias del día 28, aunque ha resultado una jornada ciertamente enriquecedora.

OBJETIVO Y ESTRUCTURA DEL CONGRESO

En esta cuarta convocatoria, el Simposio Internacional sobre Karst (SIKA-2010) tiene como objetivo principal debatir y dar a conocer las últimas tendencias de investigación en materia de Acuíferos Kársticos y Recursos Hídricos, a partir de resultados obtenidos con diferentes metodologías en distintas áreas kársticas del mundo.
Los temas que se proponen desarrollar en el marco de este simposio se describen a continuación:

- El agua y el karst: hidrogeología kárstica, investigación y protección de recursos hídricos en el karst.
- Karst y patrimonio natural: modelado kárstico, ecosistemas kársticos, importancia del agua subterránea en el medio ambiente.
- Relación entre el hombre y el karst: turismo y karst, cuevas turísticas, agua en la zona no saturada, impactos ambientales y riesgos asociados en el karst.
- Ingenieria geológica y acuíferos kársticos: grandes estructuras (tuneles, presas), almacenamiento de CO2, y otros.

En la siguiente dirección está el índice de los trabajos presentados:
http://www.springer.com/earth+sciences+and+geography/hydrogeology/book/978-3-642-12485-3

PONENCIAS A LAS QUE HEMOS ASISTIDO

La organización ha sido muy estricta con el respeto a los tiempos de las presentaciones, siempre han sido de 10 minutos, con lo cual se ha permitido la exposición de hasta 31 trabajos, sólo en la jornada del miércoles.
Las temáticas tratadas han sido hidrogeoquímica y la protección y vulnerabilidad del karst. Destacamos los trabajos dirigidos a la cartografía de vulnerabilidad en el karst, proyectos financiados por la UNESCO que no acaban de presentar estándares internacionales. Otra magnífica presentación, fue a cargo del profesor Tadej Slabe (Eslovenia), el cual nos ilustró sobre la gestión del karst en su país, y cómo están llevando a cabo todo una escuela del karst.

En las exposiciones con poster encontramos unos muy interesantes trabajos sobre Altamira (también sobre modelos espeleoatmoféricos, del Museo Nacional de Ciencias Natruales) y la cueva de Castañar (mineralizaciones y efectos de la corrosión en estas, de la universidad de Alicante y el CSIC).

VALORACIÓN DEL CONGRESO

Lo que hemos visto ha resultado una excelente plataforma divulgativa. Buena organización, buena programación y excelentes trabajos.

REFLEXIÓN SOBRE LA INVESTIGACIÓN DEL KARST EN CATALUÑA.

La primera reflexión después de ver como se está trabajando en el karst en el mundo, es ¿por qué en nuestra casa es tan sumamente difícil hacer algo? Indudablemente que pretender estar a la altura de ejemplos modélicos como el de Eslovenia, donde el karst es paisaje, patrimonio, cultura y recursos, es absolutamente absurdo. En Catalunya, la docencia hace tiempo que hizo desaparecer el karst, si es que existió. Esto provoca que para la administración sea algo inexistente, y las iniciativas voluntariosas sobre estudios en el karst son imposibles de materializar. El apego por nuestros macizos se basa conocimiento del medio, conocimiento que enriquece el patrimonio y enorgullece a sus usuarios. Mi opinión es que no tenemos altura deseada. La administración se tiene que poner al loro, y por lo menos mirar un poquito al vecino, que ya tiene la casa barrida.

Raúl Cano

ESTUDIS ESPELEOATMOSFERICS AL GARRAF

2010-04-15T16:45:00.004+02:00

En relació als estudis espeleoatmosfèrics que duem a terme al Garraf, Gavà Televisió el febrer del 2009 ens va fer un petit reportatge que resumeix bé la metodologia de treball.

Agraïm a Gavà TV el treball fet així com la disposició d'aquest.

Raúl Cano

LOS CACHORROS A LA ZONA DEL PERELLÓ

2010-04-14T18:58:00.006+02:00

Els dies 30 i 31 de març vam estar a la zona del Perelló (Baix Ebre), ja que per allà hi ha diversos avencs i coves ja explorats fa anys però poc visitats. El nostre objectiu era localitzar i visitar un mínim de dos cavitats, La Cova de la Rabosa i L'Avenc de les Calobres (que son els més coneguts al poble) i a poder ser localitzar altres dels avencs de la zona per a futures sortides.

Finalment només vam localitzar i visitar aquestes dues cavitats.

La Cova de la Rabosa

El dia 30 per la tarda vam intentar localitzar la cova amb les indicacions que teniem d'alguns llibres, internet i l'explicació d'altra gent. La tasca va ser impossible, vam fer una excursió de més de 3 hores per senderets, caminets i camp a través intentant localitzar l'entrada sense cap més resultat que tenir les cames plenes d'esgarrapades i punxes de la vegetació.

Va ser l'endemà a la tarda quan amb l'ajut d'en Miquel Zurriaga (que ja hi havia estat amb l'ajut d'una persona del poble), vam trobar les dues boques que té, descobrint que el dia anterior haviem estat molt aprop sense adonar-nos.

La cova és una sala baixeta i ample amb un pendent d'uns 45º plena de formacions i ramificacions de la sala per tot arreu. Entre el terra i el sostre hi ha entre mig metre en alguns llocs i dos metres i la gran part del sostre està ple de formacions. La primera part, més propera a les boques, està força seca i hi ha molta pols, però a mesura que es davalla augmenta la humitat.

L'Avenc de les Calobres

Aquest avenc no va ser tant dificil de trobar com la cova de la rabosa. Es pot arribar amb cotxe a menys de 50 metres de la boca, que esta a prop d'una torre d'alta tensió, a mes es veu com hi han posat una valla taronja al voltant de la boca per que no hi caigui ningu. Després en acostar-nos-hi vam descobrir que els del poble a mes han posat un llit just a sobre de la boca, i nomes deixava la obertura justa per que hi passi algu.(Després ens van explicar que en realitat ho ha posat tot un pastor perquè no li caiguin les ovelles)

Vam baixar el primer pou i no vam poder seguir per un problema amb el material, però en aquell punt vam aprofitar per a fer fotos, algunes força maques. L'única llàstima és que durant anys es va fer servir com a abocador pel que passaven aprop i està plè de llaunes, algun vidre i altres deixalles, entre elles un pale.
Evidentment tornarem per poder fer-lo sencer.

PD: Les fitxes i topografies estan estretes del espeleoindex.

III JORNADES D'ESPELEOLOGIA DEL GARRAF

2010-04-12T23:03:00.007+02:00

El dissabte 10 d'abril del 2010 varem celebrar les III Jornades d'Espeleologia del Garraf. Esdeveniment encara jove però que ja ens atrevim a dir que ha superat l'etapa experimental.
Enguany la jornada de ponències s'ha celebrat en el centre del GER, de Sant Pere de Ribes, el motiu ha sigut presentar aquest centre com a grup d'espeleologia; molts espeleòlegs ja coneixem les múltiples exploracions dels germans Serrano i aquests han volgut reivindicar, per a l'espeleologia, el nom del seu grup. Doncs bé, hem quedat totalment meravellats per l'agradable acolliment i les magnífiques instal·lacions. A tot això ha acompanyat la nodrida presència d'un públic molt interessat, unes 40 persones.
Des de la UME volem agrair l'esforç desinteressat de tots els participants que han fet possibles aquest esdeveniment:

- Pau, president del GER
- Lluís Auroux, Floren Fadrique i Jordi Comas. Biòlegs de l’Associació Catalana de Bioespeleologia.
- Miquel Nebot i Manel Llenas. Paleontòlegs de Secció Villalta d'Arqueologia i Paleontologia, de la FCE.
- Brauli Torres i Jordi Llorca. Espeleòlegs del Grup Espeleològic Badalona.
- Santiago Serrano y Alejandro Serrano. Espeleòlegs del SES del Ger (Sant Pere de Ribes).

BIOESPELEOGIA ALS AVENCS I COVES DEL GARRAF.
Lluís Auroux, Floren Fadrique i Jordi Comas.
Biòlegs de l’Associació Catalana de Bioespeleologia.

Lluís Auroux, Jordi Comes i Floren Fadrique ens van emmarcar la biologia que trobem en els avencs del Garraf. Van definir l'hàbitat, van relacionar els organismes cavernícoles i ens van indicar les seves adaptacions. A continuació van explicar els treballs genètics que estan realitzant junt amb la UPF i el museu de Zoologia de Barcelona: L'estudi del ADN del coleòpter “Toglocharinus Ferreri” està aportant informació de com la distància geogràfica , en el mateix Garraf, queda manifestada en el ADN, es pot construir tot una evolució de morfologies, de manera que són els extrems els més diferenciats. Finalment ens van indicar com s'han de prendre les mostres d'aquests trogloxens, i la necessitat que actualment tenen d'arreplegar mostres pel fet que el material de col·lecció no presenta les garanties suficients per a un estudi de ADN.

REGISTRE PALEONTOLÒGIC ALS AVENCS I COVES DEL GARRAF.
Miquel Nebot i Manel Llenas.
Paleontòlegs de Secció Villalta d'Arqueologia i Paleontologia, de la FCE.

En realitat van consistir en dues presentacions:
En la primera, Miquel Nebot, ens va fer una introducció als diferents ambients que han constituït el quaternari. Es va presentar la distribució geogràfica i en el temps (des dels últims 2 milions d'anys) de la fauna fòssil del Garraf. De forma molt il·lustrativa i intuïtiva es va mostrar com el registre fòssil dels avencs pot ordenar-se i aportar informació de com ha anat evolucionant els ambients del massís

En la segona part, Manel LLenas, va fer una presentació sobre com s'introduïa el material fòssil en les coves i avencs, des de la mort dels organismes fins a la constitució de bretxes de reblert, restes disseminades o fins i tot incrustaments calcítics.
Es va explicar el paper que pot desenvolupar l'espeleòleg enfront del registre fòssil i com Catalunya hem de comportar-nos enfront d'un fòssil.
Amb un magnífic exemple d'un rinoceront, totalment recobert d'un incrustament calcític, es va mostrar un vídeo on es veia com mitjançant un motlle “in situ” es pot obtindre important informació per a la paleontologia.

L’AVENC DE LA FERLA,
Brauli Torres i Jordi Llorca.
Espeleòlegs del Grup Espeleològic Badalona.

Jordi Lloca i Brauli van presentar les seves exploracions a la Ferla. Després de més de 30 setmanes de treballs, amb un important equip multiclub, s'ha escalat un total aproximat de 150m, s'han realitzat diverses desobstruccions i explorat galeries. La Ferla ha deixat de ser un esglaonat de pous per a convertir-se en una complicada xarxa de pous i galeries.
Sens dubte ha sigut tot un exemple del treball de grup i perseverança.

L’AVENC DE ‘ESQUERRÀ – OPERACIÓ NIVELL FREÀTIC.
Santiago Serrano y Alejandro Serrano
Espeleòlegs del SES del Ger (Sant Pere de Ribes)

Santiago i Alejandro Serrano (els Dalton) després de prometre'ns en les II Jornades que tornarien, ho han complit. Com resultat han presentat l'estat actual de les seves exploracions a l’Esquerrà. Enguany s'han centrat en la part alta de la cavitat, fent una revisió detallada de la topografia antiga. Han aportat múltiples pous i connexions i com a tram més significant es podria destacar la galeria “Passatge de la Flama de les Ànimes (accés des del P. JM Anglada, de la via Anna).
Que direm... han tornat a prometre que tornaran.

SURTIDA AL PASSANT.
Hem hagut de canviar l'Emili pel Passant però també ha servit. Només es van apuntar dos entusiastes (Dani i Ferd), pot ser que una mica enganyats, però va ser divertit i va servir perquè Marc provara el seu frontal número 5 (de Xina).

Fins les IV Jornades.

Ancoratges perillosos, recomanacions en deixar instal·lacions fixes.

2010-03-27T11:53:00.014+01:00

El passat més de novembre a l'avenc de l'Arcada Gran, es va poder comprovar l'estat del ancoratges fixes que s'havien col·locat un any abans a la "sala de los proscritos".

Com es pot veure a les fotos que vam fer, tot just el de la capçalera del pou estava format per una cinta que abraçava una col·lada força resistent, per unir aquesta amb la corda s'hi havia abandonat un mosquetó de zicral. La resta d'ancoratges estaven formats per maillons.

Doncs, curiosament l'estat dels maillons en teoria molt menys resistents que el mosquetó amb assegurança, era molt millor que no pas aquest. La corrosió ha atacat de manera molt més virulenta a l 'alumini, mentres que els maillons de ferro tot just començaven a tenir petites motes amb rovell.

En alguns aricles és menciona el perill de deixar ancoratges de diferents materials amb electronegativitats diferents per l'acció de pont galvànic. Però en aquest cas, sembla que no es pot atribuir a aquest fenòmen el desgast del material.

Sense entrar en les causes, crec que si hem de deixar una corda fixa, és molt millor ancorar-la amb maillons que no pas amb mosquetons d'aliatges d'al·lumini.

MÁS DE LOS CACHORROS

2010-03-26T09:21:00.008+01:00

Jordi y Marc nos relatan sus últimas aventuras.

Els Negres:

Vam anar a l'avenc dels Negres, una cavitat de -35m a la zona de campgràs.És un pou amb dos trams diferents, un primer estret que es pot fer en oposició i un segon més ample. Un cop a baix trobem un pou de 5m-7m que no es pot baixar perquè hi falta spit.
L'avenc està equipat de fa molt de temps i només hi ha un spit a la boca i un a dins (una mica vells), només entrar. No és gran cosa però per fer una sortida rapida està prou bé.

Cova de les Rondes:

El dia 13 de març vam anar a la Cova de les Rondes, a la Llacuna. Vam fer el recorregut entrant per la boca que no cal corda i sortint pel mateix lloc. Amb nosaltres va venir l'Esteban, que s'iniciaba en l'espeleologia aquell dia i tot hi que en alguna gatera i estretor va patir una mica, en general l'experiència sembla que li va semblar genial.
Tot hi això la part més destacada de la sortida no és la cova en si, si no la enorme quantitat de neu que cobria tota la zona i que va fer que l'aproximació a la boca fos una aventura de més d'una hora, ja que els camins no es veien i vam fer el camí a través del bosc orientant-nos com podiem amb les muntanyes del davant i els monolits propers a la cova.
En resum, l'aproximació i la tornada al cotxe van superar de llarg en interès i diversió a la cova.

Marc Zurriaga

LOS CACHORROS DEL EGUME

2010-03-24T09:56:00.004+01:00

Gracias al fuerte adiestramiento en progresión vertical y disciplinado plan de entrenamiento, los cachorros del EGUME salen a comerse las cuevas. Gracias a Marc Zurriaga y Jordi Corbalan volvemos a "respirar carburo".

Hanna Svabroc:

Ja feia molts dies que passavem pel costat d'aquest avenc de cami a un altre avenc mes senzill, Començava a ser hora de fotre-li un parell de collons i anar a fer el que llavors era l'avenc mes dificil que haviem fet sols, sense el consell expert dels nostres mentors. . . Va resultar ser un avenc molt tecnic, on vam passar tot el mati, i ens vam cansar de valent. No destaca per una gran bellesa en les seves formacions, pero sens dubte totes les grimpades i estretors el fan un avenc divertit i esgotador. Cal anar molt en compte a l'ultima estretor on es va fer una desobstruccio. En resum, un avenc que recordarem.

Jordi Corbalán

ASSEMBLEA GENERAL

2010-03-23T10:03:00.003+01:00

Encara que llarga i amb alguna sortida del guió, cal extraure la part positiva, només per l'exercici democràtic que suposa la fiscalització de la junta per part dels clubs.
Un dels assumptes principals ha sigut el desacord d'alguns grups enfront de la gestió de les subvencions i els pocs recursos que arriben als clubs. La junta arrepleguen aquestes objeccions i es comprometen al seu estudi.
Per la nostra part, hem sol•licitat que s'elabori un protocol per a totes les subvencions, on indiqui el procediment burocràtic, s'indiquen els conceptes subvencionables (mode de justificació), i s'indiqui la parametrització. Es tracta d'objetivitzar totes les subvencions (campanyes, divulgació, exploració, investigació i competició) i facilitar la burocràcia, obtenint al final una gestió més eficaç. Per a aquest fi hem proporcionat el protocol i la parametrització que apliquem en la UME.
A part d'aquests assumptes, destaquem l'aprovació per majoria dels comptes del 2009 i del pressupost 2010, amb l'excepció que el GERS ha sol•licitat una revisió del balanç 2009 i s'ha oposat al pressupost del 2010 per considerar insuficient la dotació per a les subvencions (a aquest respecte el president va indicar que estudiaria com disposar de més recursos).

Òbviament que es van tocar més temes però remarquem aquests perquè suposen l'expressió més clara de com el dinamisme dels clubs reivindica suport amb diners.
L'elevada concurrència, unes de 50 persones, i els temes tractats ens fan pensar que realment els nostres clubs estan realment vius (o tenen ganes d'estar-ho).
Donem les gràcies a la junta per tot el treball realitzat així com als representants de clubs, que amb la seva anàlisi crítica, aporten qualitat a la nostra federació.

ACCESORIS PER NETEJAR CORDES

2010-03-20T21:35:00.005+01:00

A partir d'ara "el frotar se va a acabar"
Encara no he fet la prova amb una corda d'espele plena de barro, però sembla que pot facilitar la feina de netejar cordes.
Ho deixaré l'armari de material de la UME i qui agafi cordes s'ho podrà endur a casa per portar-les ben netes.

AVENC DE L'ILLA

2010-03-19T20:12:00.003+01:00

PETITA CAVITAT A SANT LLORENÇ DEL MUNT

III JORNADES D'ESPELEOLOGIA DEL GARRAF

2010-03-15T21:43:00.001+01:00

Iii jornades

View more presentations from jaimecanorelucio.

ESTATUTS FEDERACIÓ ESPELE

2010-03-15T21:27:00.002+01:00

Donat que en la pròxima asamblea de la Federació un dels temes a tractar és el canvi dels estatuts. Adjuntem els Estatuts actuals.

Estatuts federció catalana espeleologia

View more documents from jaimecanorelucio.

ACTIVITATS POST-CURSET

2010-03-09T01:03:00.010+01:00

Adjunto un recull de fotografies d'algunes de les activitats post-curset que l'espeleogrup UME ha realitzat:

Cova de la Fou de Bor

Avenc del Corral Nou

Barranc d'en Carme

Aven de Sant Roc

Sistema Trou Mile - Heretiques

Avenc d'en Passant

Avenc de l'Arboç

FOTOS NATIONAL GEOGRAPHIC

2010-02-24T22:27:00.002+01:00

Cavernoso

View more presentations from jaimecanorelucio.

ESPELEOCAT TALLERS 2009

2009-11-03T23:31:00.012+01:00

Este viernes 30/10/09 se celebró, en la sala Sant Jordi (Gavà), el 6º taller del espeleocat. Con el motivo de los estudios espeloatmosféricos se presentaron los trabajos del Dr de Izaguirre, sobre los efectos fisiológicos debido a las atmósferas suboxigenadas, y los trabajos de la UME, sobre el modelo espeloatmosférico en el avenc del Llamp.

Pese a que estos estudios ya fueron expuestos en las “II Jornades Espeleologiques del Garraf”, a petición de la Federació Catalana d’Espeleologia se organizó el taller, donde se pusieron a día nuevos resultados y conclusiones:

- Exposición del Dr de Izaguirre: Aplicación de la metodología de estudio en la atmósfera cavernarias para los estudios en escenarios “indoor”.

- Exposición UME: Resultados finales de la campaña de monitoreo (Julio 2008 – Julio 2009) de los parámetros atmosféricos en el Llamp. Se remarcan los resultados inéditos acerca del proceso de inyección de CO2 en la caverna:

Como las mareas barométricas diariamente condicionan la calidad del aire.

Como el CO2 entra en los espacios grandes, siempre entrando primero por las zonas basales, y despreciando así cualquier proceso de sedimentación gaseosa.

Una vez más la asistencia fue muy escasa, asunto el cual deberá ser considerado a la hora de futuros planteamientos.

Por último agradecer a los asistentes su atención, especialmente a los cronistas de la red, Sr. Victoria y Sr.Trujillo.

Raúl Cano

Herramienta para representar topografias

2009-10-12T22:38:00.006+02:00

La siguiente aplicación permite dibujar coordenadas x,y,z de un archivo Excel a Autocad.
Los pasos que hay que seguir son los siguientes:

1.- ABRIR EL ARCHIVO DE EXCEL (HABILITAR LAS MACROS)
2.- DONDE ESTAN LAS COORDENADAS DE EJEMPLO, SE PEGAN O ESCRIBEN LAS QUE TENGAS QUE INSERTAR
3.- SI QUERES CAMBIAR ALGUNA OPCION COMO ALTURA DE TEXTO, COLOR, SI QUIEREN QUE Z SALGA COMO TEXTO O COMO PARTE DEL PUNTO
4.- TECLEAN EL BOTON DE LA MACRO.. Y YA ESTA!!! , LAS COORDENADAS APARECEN EN EL DIBUJO ACTUAL, SI NO ESTA ABIERTO AUTOCAD ESTA MACRO LO ABRE Y CREA UN DIBUJO NUEVO

descargar

Amidaments d'O2 i CO2 a l'Avenc de Sant Marçal

2009-10-07T21:41:00.005+02:00

O2 I CO2 A L'AVENC DE SANT MARÇAL

El passat diumenge 4 d'Octubre, a petició dels companys de l'espeleogrup de San Feliu, es van dur a terme uns amidaments de l'estat de l'aire a l'interior de l'avens de Sant Marçal.

En primer lloc es va mesurar a l'exterior de la boca, comprovant que els nivells tant d'Oxigen com de dioxid de Carboni eren normals. Aquests van ser 20% i 0,3 % respectivament.

En superar la boca d'entrada es va obtenir la segona medició, obtenint aquesta vegada uns valors de 18,5% d'O2 i 2 de CO2.

A -45 m. aquesta lectura va ser de

A - 50 m

A -110 m

En principi cap d'aquests amidament indiquen una presència d'O2 massa baixa o de CO2 massa alta. Tot i això cal dir que la presa de dades d'un sol dia no és determinant i que tal i com la nostra experiència ens indica, els valors poden fluctuar de manera significativa.

Trou Mile - Trou du Vent - Trou Heretiques

2009-09-15T22:00:00.000+02:00

Trou Mile - Trou du Vent - Trou Heretiques (France)

El 12/07/09 vam relitza la travessia Trou Mile- Trou du Vent - Trou Heretiques.

Per tal de realizar el sistema primerament vam equipar els pous de la Trou Heretiques i vam entrar per la Trou Mile.
Adjunto les fitxes de cadascuna de les entrades al sistema

10 anys abans d'aquesta exploració alguns companys de l'EGUME van visitar aquesta cavitat. Aquí adjunto algunes fotos de l'any 1999.

ESPELEOGENESIS

2009-07-07T21:06:00.004+02:00

Us adjutem un l'enllaç d'un interessant blog divulgatiu de geologia

http://espeleogenesis.blogspot.com/

http://espeleogenesis.blogspot.com/
"Este blog se ha creado porque en internet se encuentran muy pocos artículos libremente disponibles, que describen los procesos espeleogenéticos en castellano. Por eso he decidido de escribir y publicar algunos artículos yo mismo. Intento escribir especialmente para la gente que no tiene unos conocimientos muy amplios de la espeleología científica, usando un mínimo de terminología científico. Sin embargo, algunos artículos pueden parecer más pesados que otros, porque sigue siendo un tema altamente especializado que a menudo se necesita leer dos veces. Por esta razón y para agilizar el entendimiento, la mayoría de los artículos son cortos y tratan de un solo tema. Las faltas en castellano, que sin duda vais a encontrar, me tenéis que perdonar porque no soy español."
http://espeleogenesis.blogspot.com/

XXI CURS D’INICIACIÓ A L’ESPELOLOGIA

2009-06-17T22:38:00.014+02:00

Durant el mes de maig s’ha realitzat el XXI Curs d’iniciació a l’espeleologia impartit per l’Espeleogrup UME (EGUME)

L’objectiu d’aquest curs és la divulgació de l’espeleologia i la formació dels participats per tal de que adquireixin els conecixements necessaris per poguer realitzar progressions dins del món subterrani amb seguretat. Amb aquest curs es dóna una petita pinzellada a la gent per conèixer aquesta disciplina que té un gran ventall de modalitats.

El curs l’han format un total de nou cursetistes guiats pels monitors i alguns socis de l’entitat que han col·laborat donant suport al curs.

L’estructura del curs contemplava un seguit de classes teòriques i pràctiques on es tractaren els següents temes: història de l’espelologia, material personal, tècniques de progessió, protecció i conservació del medi natural, prevenció d’accidents i pràctiques a rocodrom, cavitas horitzontals i avencs.

El massís del Garraf ha estat l’escenari de les pràctiques dels nostres cursetistes. Les cavitats visitades han estat: les mines de “Roca Bruna”, l’avenc de “l’Emili Sabaté”, l’avenc del “Passant”, l’avenc “Joan Cabeza” i per últim es va visitar l’avenc de “Can Sadurní”.

A les mines de “Roca Bruna” (cavitat horitzontal) els cursetistes van tenir el seu primer contacte amb l’entorn subterrani i conegueren la història de l’explotació d’aquestes mines actualment abandonades.

En la sortida que vam realitzar a l’avenc de “l’Emili Sabater” (-39 metres) i l’avenc del “Passant” (-42 metres) van experimentar la sensació d’endisar-se en una cavitat vertical.

L’avenc “Joan Cabeza” (-61 metres) suposava pels cursetistes posar en pràctica el pas de fraccionaments en cordes i van poguer visitar una de les últimes sales descobertes al massís de Garraf amb el que representa trobar un indret pràcticament verge.

L’avenc de “Can Sadurní” (-84 metres) ha representat un repte pels cursetistes on han posat en pràctica tots els coneixements adquirits al curs. A més a més, han tingut l’oportunitat de visitar l’avenc considerat com a punt de partida de l’espeleologia moderna a Espanya.

Esperem que amb aquest curs els participants es motivin i continuin amb l’emocionant pràctica de l’espeleologia.

Avenc J. Verdiell

2009-05-26T18:40:00.004+02:00

Avenc Jordi Verdiell, l'avenc fotogènic de L'Ordal

Cova del Estuco: Una gigantesca sala con gigantescas formaciones

2009-04-29T21:03:00.007+02:00

Descubre una espectacular cueva situada cerca del pico Espadán en la provincia de Castellón.

(Haz click encima del cuadro de la presentación para ampliar)

XXI CURS D'INICIACIÓ A L'ESPELEOLOGIA (NIVELL 1)

2009-04-17T00:00:00.000+02:00

II JORNADES D’ESPELEOGIA AL GARRAF (ANY 2009)

2009-04-14T23:04:00.017+02:00

En aquest mes d'abril hem celebrat les II Jornades: Encara que la concurrència no ha estat la desitjada l'esdeveniment ens ha deixat contents i amb bones sensacions. Les ponències han estat excel·lents i l'organització (amb el nostre plantejament de petit format) ha estat correcta.
Hem doblat el número de ponències respecte a l'any passat, de tres a sis treballs, presentant així una major diversitat sobre l’endocarst del Garraf. Es van presentar els següents treballs:

1. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "OLOR DE PODRIT" Introducció de Josep Ma Comas amb un breu repàs de la lluita d’un poble en contra de l’abocador. Pau Pérez de Pedro, geògraf i geòleg, presentarà el seu llibre a Gavà.

2. NOVES DESCOBERTES ESPELEOLOGIQUES, L'ESQUERRÀ I L'AVENC DE LES QUATRE BOQUES – Germans Serrano (Los Dalton) (Espeleòlegs del Grup Excursioniste de Sant Pere de Ribes).
Aquests revolucionaris de l'espeleologia al Garraf ens explicaran la crònica d'exploracions a l'Esquerrà i a altres avencs. Les seves activitats han canviat la geografia subterranea al Garraf

3. MAPA DE QUALITAT ATMOSFERICA ALS AVENCS DEL GARRAF – Ignasi de Yzaguirre (Metge responsable de la Representació Territorial de Tarragona de la Secretaria General de l'Esport. Membre de la Junta Directiva de la Sociedad Española de medicina y Auxilio en Cavidades. Espeleòleg del GERS de l'A.E. Muntanya, de Sant Andreu del Palomar)
En la ponència es presenta aquest mapa que informa dels nivells d’oxígen i de CO2 a una sèrie, encara petita. Aquesta informació ja està disponible en algunes pàgines web d’espeleologia. S’explica el procediment per mantenir al dia la informació. Les cavitats es classifiquen en tres tipus segons els nivells dels gasos trobats i per això s’han utilitzat criteris de fisiopatologia humana i també es proposen diferents actituds i mesures preventives per a poder afrontar amb seguretat l’exploració dels avencs.

4. RESULTATS PRELIMINARS DEL MONITORATGE ATM. A L'AVENC DEL LLAMP - X.Font, A. Sanmartí i R.Cano. (Facultat de Geologia de la UB i l'Espelogrup de l'UME de Gavà)
S’ha implantat un monitoratge a l’avenc del Llamp per fer un seguiment de l'evolució espaial i temporal del CO2 i O2, i les seves relacions amb paràmetres hídrics com l'alcalinitat pH i duresa. Les condicions ambientals estudiades, tant la composició atmosfèrica com l'aigua de degoteig, manifesten la sensibilitat suficient per a definir aquests paràmetres com indicadors ambientals.

5. LES MINES DE ROCABRUNA - Josep Campmany. Físic i estudiós local.
Al terme municipal de Gavà hi ha un conjunt de turons (les Ferreres, Orioles i Rocabruna) on apareix un magnífic jaciment de ferro format per goethites, hematíes i limonites. El fet que aquest jaciment sigui proper a la costa va fer que fos explotat ja des de molt antic i ens consta que les mines van estar en funcionament fins a la segona meitat dels anys 50.

6. CONTRIBUCIONS ARQUEOLÒGIQUES DE LA COVA DE CAN SADURNÍ - Manel Edo. Arqueòleg i membre del Col·lectiu per la Investigació de la Prehistòria i Arqueologia de Gar-raf—Ordal.
Crònica de les tasques arqueològiques a les coves de Can Sadurní i Can Figueres, així com la significació d'aquestes troballes a la prehistòria del Garraf

El diumenge 5 d'abril es va realitzar un bateig d'espeleologia a l’avenc Emili Sabaté, on van acudir sis cursetistes. Al mateix temps es va realitzar una petita passejada guiada pel rascler del Pla de Querol i Campgràs, amb una participació de tres persones.

El plantejament original era establir una plataforma de divulgació periòdica, dirigida a tot el públic en general. Pot ser, aquest objectiu no acabi de complir-se, però després de veure la qualitat de les ponències, valorem positivament la funció divulgativa que suposen aquestes jornades.

Així doncs, agraïm moltíssim l'esforç dels ponents així com el valuosíssim treball de divulgació que ha fet el Sr. Victoria en el seu http://espeleobloc.blogspot.com/, principal blog espeleològic de Catalunya.

Moltes gràcies a tots i us esperem en les III Jornades.

Raúl Cano

Via Ferrata del Gruppo di Brenta "Sentiero Sosat" (Dolomitas) Italia

2009-04-11T19:35:00.011+02:00

Via Ferrata Sentiero Sosat. Gruppo di Brenta. (Dolomitas) Italia

Mapa de Situació:

Fotos de l'agost de 2004 (Cris i Jaime)

Avenc dels Tres

2009-04-07T00:00:00.002+02:00

La accidentada visita del Avenc dels Tres

2009-03-28T17:40:00.009+01:00

El día 22 de marzo de 2009 tres espeleólogos se llevaron un buen susto en el Avenc dels Tres, una sima cuya boca está situada a pocos metros del Turó de l'Alzina Freda, (reconocible de lejos por la característica "seta blanca").

Jaime, y Rado estaban en una pequeña salita que hay prácticamente al fondo de la sima a un poco más de 100 m de profundidad, cuando un ligero rozamiento de Marc, contra la pared de la gatera hizo que una parte de la misma en forma de un bloque de 1,5 m de alto y 70-80 cm de grueso se desprendiese de su lugar y cayese hacia el lugar donde estaban Jaime y Rado varios metros más abajo.

Todo ocurrió tan rápido que cuando Jaime y Rado vieron la enorme roca venir hacia ellos, no pudieron hacer nada. En el siguiente instannte esta ya les tenía atrapados bajo su enorme peso (que después se estimó a más de 800 kg). Milagrosamente, después de unos angustiosos segundos, llenos de gritos, y jadeo, los dos consiguieron liberarse y constataron que a pesar de los monos destrozados y las heridas sangrantes, no tenían nada roto y podían volver por si mismos. También constataron con cierta sorpresa que la gatera como tal ya no existía, sino en su lugar se había abierto un paso bastante más ancho.

En la imágen anexa se puede ver la roca que después de miles de años formando parte de la gatera que servía de entrada a la salita, ahora está tirada al suelo de la salita. Se distinguen las marcas que ha dejado al chocar contra el suelo, así como unas manchas rojas en su parte superior, que evidencian los esfuerzos de Rado de frenarla con las manos.

Para ver el resto de las imágenes

del álbum haz click sobre la foto

Ya conocemos varios casos de accidentes subterráneos de colegas nuestros con caidas, desprendimientos y derrumbes de rocas o formaciones, accidentes que afortunadamente no han causado más que lesiones leves junto al enorme susto, pero que podían haber terminado de forma trágica.

Por eso recomendamos: "ESPELEÓLOGOS, EXTREMAR LA PRECAUCIÓN EN CUEVAS O ZONAS POCO TRANSITADAS, SIEMPRE INTENTANDO DETECTAR LAS ROCAS, FORMACIONES, PAREDES O TECHOS INESTABLES. EN CASO DE NOTAR EL MÁS MÍNIMO INDICIO DE INESTABILIDAD, SI ES POSIBLE FORZAR LA CAIDA DE LA FORMACIÓN ROCOSA, ASEGURÁNDOSE ANTES DE QUE ESTA NO VA A ALCANZAR A NADIE NI DESENLAZAR NUEVOS DESPRENDIMIENTOS, EN CASO CONTRARIO ADVERTIR A TODOS DEL PELIGRO Y TOMAR TODAS LAS MEDIDAS NECESARAS PARA EVITAR UN ACCIDENTE"

JORNADES ESPELEOLOGIA

2009-03-27T10:35:00.003+01:00

OSCUROS DE BALCÉS

2009-03-27T00:00:00.000+01:00

SIERRA DE GUARA
Las Almunias
Río Isuala

OSCUROS DE BALCÉS

Cris, Marc, Jaime

CIATE

2009-03-23T19:40:00.003+01:00

Avenc d'en Pere (Fotógrafo: Rado)

2009-02-15T22:34:00.005+01:00

La crucificción

Flecha de calcita

Ojos de Gamba

Pajita

Gusanillos transparentes

No es hielo

Sin palabras

Es así como se forman

-¿Ves eso... ?

- ¿Y tu ves aquello?

Tampoco es hielo

Corales

Zanahorias albinas

Resum sobre el estudi del cabal, qualitat hídrica i dinàmica kàrstica a la surgència de La Falconera (Garraf)

2009-01-30T09:38:00.003+01:00

RESUM CAMPANYA FALCONERA 2006 – 2007.

Durant el 2006 i 2007 el Dr. X.Font (Facultat de Geología de la UB), A. Sanmartí i R. Cano (ambdós de l’Espeleogrup de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, Gavà) van portar a terme una campanya de mostreig a la Falconera, obtenint 17 dades de cabal, 17 mostres d'analítica “in situ” i 10 mostres d'analítica a laboratori, de metalls i elements traça. Amb aquests resultats i tenint en compte que a data de l'edició d’aquest llibre encara s'està redactant el treball, es presenten les següents conclusions:

Cabal:
S'han obtingut valors sensiblement més baixos que els esperats segons els antecedents (500 l/s), el cabal base s'estima entre els 300 i 400 l/s, en els moments de màxim estiaje es redueïx a 250 l/s. Tres dies després d'una tempesta de 22 mm el cabal punta va arribar als 1700 l/s. Les precipitacions mitjanes anuals de l'any 2006 i 2007 són respectivament 362 mm i 469 mm. S'ha estimat un àrea de conca de 20 Km2, càlcul desenvolupat mijançant un balanç hídric on s’estima que la Falconera és la sortida del sistema i amb la premissa que l’escorrentia subterrània, en aquest sector del massís, correspon pràcticament amb tota l’escorrentia.

Qualitat hídrica:
El percentatge mig d'aigua dolça és d'un 80 %. Els resultats de l'analítica d'elements traça revelen puntuals concentracions anòmales de Mo, Mn, Cu i Fe, s’ha de constatar que encara deixen evidència de la vinculació hídrica Abocador – Falconera. Aquesta detecció s'ha realitzat mitjançant analítica molt sensible i les concentracions rares vegades superen els límits legals de toxicitat.

Dinàmica Karstica:
La funció del massís com a imbornal de CO2 no és gens menyspreable i ha de ser considerada en les estimacions de producció de CO2. De manera que segons l'alcalinitat mitja i el volum d'aigua mobilitzada, a l'any s'atrapen 1700 Tn de CO2, equivalent a la producció d'unes 300 persones (segons A.Uriarte 2003, les emissions per cápita a Europa estan entre 2 i 5 tC/any). Les tones de CaCO3 dissoltes s'han expressat en mm/Ka (mil·límetres de sòl dissolt en 1000 anys) i s'ha calculat una taxa de denudació entre 50 i 100 mm /Ca..Aquesta taxa sembla superior als valors esperats segons White (1984) i Yoshimura (1997).

25-01-09 Arcada Gran y Topografs.

2009-01-28T14:17:00.000+01:00

En la "web del super actiu Juanjo" http://chapaysigue.spaces.live.com/ podeis encontrar mi cronica y fotos de la salida que habia programada este domingo.

Reportaje de TeleGava del curso UME

2008-11-07T00:16:00.002+01:00

Aqui esta el reportaje que nos hizo telegava en el emili sabate. saludos.

">

Grallera del corralot

2008-11-02T20:31:00.003+01:00

este sabado hemos estado en el corralot. con 4 de los cursetistas que hicieron el curso de iniciación, y los amigos del GEXXI. hemos montado 3 vias para bajar, 1 por el p90 y 2 por el p30. hemos visitado las galerias del lago y las del primer dia. todas semi-inundadas por las malas condiciones climaticas durante toda la semana.

Exito del curso de iniciación UME

2008-10-19T19:16:00.004+02:00

Bueno se a terminado el curso de iniciación, han sido 4 dias de espeleo, y 2 de practicas verticales en rocodromo. ademas de las teoricas, espero que lo hayais pasado bien, y os haya picado el gusanillo de la espeleo. creo que el curso es algo orientativo, para que veais de que va el tema, y podais decidir si realmente os gusta la espeleo. vuestra afición por la espeleo viene ahora. con salidas que vayamos haciendo, donde iremos cogiendo mas experiencia y conociendonos mas.

nos vamos viendo.

saluditos. Juanjo.

http://chapaysigue.spaces.live.com/

paso de un fraccionamiento en bajada

2008-10-09T11:15:00.005+02:00

aqui os dejo este documento, que detalla muy bien como se pasa un fraccionamiento de cuerda en bajada. la irregularidad de las paredes de los pozos, hace que la cuerda no baje perpendicular desde la cabecera hasta la base de estos... si no que hace roces contra las paredes, no podemos permitir estos roces, ya que dañan la cuerda, hasta tal punto que podria ser peligroso, entonces cada vez que la cuerda toca algun sitio, hay que reinstalar, esto se hace emplazando un anclaje en la roca (como los que hay en las cabeceras de los pozos), cuando estemos bajando y encontremos uno, tendremos que actuar como indica la foto anterior, paso a paso, es una rutina que con la practica haremos sin pensar.

Salidas espeleo UME

2008-10-07T09:42:00.007+02:00

Hola a todos. aprovechando que empieza el curso de iniciacion, queria comentar aqui que aunque no tengamos un calendario definido de actividades, hay miembros del grupo que estamos activos, quiero animar a todos los que os habeis apuntado al curso, y a los que estais ahi indecisos, que probeis la espeleo, que puede que al principio sea un poco duro y que no sea precisamente relajante, pero con el tiempo y la practica os permitira llegar a sitios increibles, que estan ahi abajo al alcance de todos, pero solo bajamos unos pocos.

Nos vemos pronto por algun agujero. animo a todos.

Juanjo Ume gava.

http://chapaysigue.spaces.live.com/

XX CURSET D'ESPELEOLOGIA NIVELL1

2008-09-16T12:45:00.007+02:00

DEL 8 AL 22 D'OCTUBRE

La Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME), vol apostar fort per la promoció, coneixement i pràctica de l'espeleologia, tant dins de l’entitat com a tota la comarca.Des de l’origen de l’entitat, l’any 1963, l’espe-eologia va ser una de les seccions de pes dintre del grup. En el seu inici amb el nom de Grup d’Exploracions d’Avencs i Coves (GEAC) i actualment amb el nom de Espeleo Grup UME ( EGUME). Durant els darrers anys, l’esforç d’EGUME ha anat adreçat a les campanyes de Cotiella (Pirineu d’Osca) i estudis hidro-atmosfèrics al Massís de Garraf. La voluntat de difondre els resultats d’aquests estudis al Garraf van donar lloc a les I Jornades d’Espeleologia del Garraf, celebrades el passat mes de juny, amb un èxit de participació i una qualitat excel·lent en les ponències presentades.L’objectiu del curs és donar a conèixer aquest esport-ciència, amb una sèrie de conceptes, tant teòrics com pràctics, necessaris per poder desen-volupar autònomament la pràctica de l’espeleo-logia amb seguretat. A més d’incorporar els alumnes del curs a la secció d’espeleologia, (EGUME) com a membres actius.

PROGRAMA DEL CURS

8 d’octubre, dimecres. Sessió teòrica:Presentació.Història de l’espeleologia

10 d’octubre, divendres. Sessió teòrica: Material personal. Tècniques de progressió. Sessió pràctica: Tècnica de progressió Rocòdrom, Nova Piscina Municipal

11 d’octubre, dissabte. Sessió pràctica: Cavitat horitzontal Mines de Ferro de Rocabruna, Gavà

12 d’octubre, diumenge. Sessió pràctica:Cavitat verticalAvenc d’en Roca, L’Ordal

17 d’octubre, divendres. Sessió pràctica:Tècnica de progressióRocòdrom, Nova Piscina Municipal

18 d’octubre, dissabte. Sessió teòrica:Protecció i conservació del Medi Natural.Sessió pràctica:Cavitat VerticalAvenc de Can Sadurní, Begues

19 d’octubre, diumenge. Sessió teòrica:Prevenció d’accidentsSessió pràctica:Cavitat VerticalAvenc de Can Sellarés, Begues22 d’octubre, dimecres.Cloenda del curs

Avenc dels Guerrillers -97 m.

2008-07-25T20:13:00.014+02:00

A. dels Guerrillers i de la Guerrilla, uns dels racons més bonics del Garraf.

El passat dimarts 13 de maig, els companys de la SECCIÓ D’ESPELEOLOGIA CE SITGES, ens van deixar bocavadats amb la seva ponència sobre l'avenc dels Guerrillers, tot i què alguns de nosaltres ja havíem estat a part de la nova zona de l'avenc, no ens podíem ni imaginar la magnitud del seu desenvolupament ni la grandària dels seus pous. Així ens relatava el company Rafael Fraguas tot el procés de descoberta d'aquestes noves vies, com van trobar la finestra què els va conduir a les noves sales i pous, la desobstrucció de la gatera a la sala M. Arbonés i la devallada fins a -93 m.!! (quasi el doble de la seva profunditat inicial), la seva connexió al exterior mitjançant l'Avenc de la guerrilla, la troballa de pisolites (insòlites al Garraf), la exploració de la via Ramonage (-97m.)... i tot aixó acompanyat d'unes magnifiques fotos què ja deixen entreveure lo bonic dels seus racons. Al final la desitjada topografia va reflectir la complexitat i la magnitud d'aquest avenc gavanenc...

Us deixo la topo i algunes fotos, totes elles fetes per la SECCIÓ D’ESPELEOLOGIA CE SITGES.

Cueva Manita Pec

2008-05-24T19:36:00.001+02:00

Cueva Manita Pec

La cueva Manita Pec es una gruta turística de Croacia. Está situada cerca del pueblo de Starigrad en el parque natural de Paklenica en plena costa Dalmata. Este parque es conocido por ser un paraiso para la escalada deportiva pero también alberga la posibilidad de practicar espeleología y visitar cuevas preparadas para el turismo.

Para a más información.

http://www.paklenica.hr/

PONENCIES UME

2008-05-13T19:24:00.014+02:00

PONÈNCIES ESPELEOLÒGIQUES
ALGUNS TREBALLS EN EL MASSÍS DE GARRAF
(2006-2007-2008).

DATA: 14 DE JUNY DE 2008
HORA: 10:00 h A 12:30 h
LLOC: UME (RAMBLA LLUC 4, 1ª PLANTA)

PRESENTACIÓ:

A fi d'establir una plataforma divulgativa de treballs espeleològics desenvolupats en el massís del Garraf es proposa la presentació d'aquestes ponències. Es pretén donar a conèixer d'una forma àmplia, no tan sols al col•lectiu espeleològic, quina mena de treballs es porten a terme dins del massís.

1ª PONÈNCIA:
REDESCOBRIMENT DE L’AVENC DELS GUERRILLERS.

PONENT: MARC ARBONÉS I RAFAEL FRAGUAS
AGRUPACIÓ:SECCIÓ D’ESPELEOLOGIA CE SITGES.

Es presenta el redescobriment de l'avenc dels Guerrillers, un dels avencs més bonics de Gavà. Es presentarà audivisualment la història de les tasques que s'han realitzat i es presentarà la nova topografia. És tot un exemple de com l'exploració encara pot revelar racons que passaran a ser referències del paisatge del Garraf i de Gavà.

Una de les noves sales descobertes, amb abundants formacions.

2ª PONÈNCIA:
ADAPTACIÓ DELS ESPELEÒLEGS A LES ATMOSFERES QUE ENS TROBEM AL MASSÍS DEL GARRAF.

PONENT: IGNASI DE YZAGUIRRE.
Metge responsable del La represntació Territorial de Tarragona de la Secretaria General de l’Esport.
AGRUPACIÓ: GERS DE L’A.E. MUNTANYA.

En el darrer any i mig hem dut a terme dos estudis mèdics de l’adaptació dels espeleòlegs a les atmósferes que trobem als avencs del garraf. Les proporcions gasosses de l’aire enrrarit són molt característiques i diferents als de altres massissos que també hem estudiat i a alló que s’informa a la no molt munerosa literatura científica que hi ha publicada sobre aquest tema. La ponencia explicarà el que hem vist des del punt de vista mèdic i les conclusions a les que hem arribat.

Indicador de perill a la boca del avenc del llamp

Detall de nivell d'O2 a l'interior d'aquest avenc.

Preparació de proves médiques a companys de L'UME.

3ª PONÈNCIA:
ESTUDIS HIDRO-ATMOSFÈRICS, EL MASSÍS DEL GARRAF EXEMPLE DE D’ENGOLIDOR DE CO2 (2006 – 2007).

PONENT: XAVIER FONT, ALBERT SANMARTÍ, RAÚL CANO.
AGRUPACIÓ: FACULTAT DE GEOLOGIA (UB) i UME (GAVÀ)

El modelatge càrstic ha estat tradicionalment exemple d'estudi de morfologies i paisatges de dissolució. Amb aquest treball es constata com els processos de dissolució generats pel CO2 constituïxen un important paràmetre ambiental: L'augment del CO2, principal gas hivernacle i precursor de l'escalfament general del planeta; genera el desglaç de l'àrtic i reculada de glaceres, però a més, el seu efecte directe sobre els massissos carbonàtics genera, un augment de la dissolució, un augment de la carstificació “el massís es desfà”. Com a contrapartida aquest massís immobilitza el CO2 atmosfèric, igual que ho fan els boscos.
Els treballs s'han realitzat en el massís de Garraf i han consistit en dues campanyes de mostreig en paral•lel a fi d'estudiar les relacions entre la composició atmosfèrica en l'avenc del Llamp (com representació de la zona vadosa) i el quimisme de l'aigua a la sortida del sistema (cova de la Falconera). L'estudi en el temps d'aquests ambients aporta informació sobre com canvis esdevinguts en l'atmosfera exterior condicionen la disponibilitat de CO2 així com les taxes de corrosió.

Topografia Avenc del Llamp, a on s'han realitzat part dels treballs.

Cova de la Falconera, principal surgència dels massis del garraf.

INTRODUCCIÓ A LA ESPELEOLOGIA (2006-2007-2008).

DATA: 15 DE JUNY DE 2008 HORA: 8:00

LLOC: UME, ACTE SEGUIT ES PUJARÀ A LA ZONA DE CAMPGRÀS.

Es faran dos sortides independents de manera que l'interessat pot triar una l'altre o les dues.

Visita a l'avenc de l'Emili Sabaté i/o Passant: preu 15 € (asseguraça ), preinscripcions abans del 6 de Juny. Les persones amb assegurances només pagaran 4 €. El nº màxim serà de 20 persones. Activitat programada per tot el matí.

Visita per conèixer l'exocarts: Es fará una petita passejada per conèixer les principals formes exocàrstiques, dolines, rascler i boques de diferents avencs (zona de Pla de Querol i Pla de Campgràs). Preinscripció fins el dia 13 de juny. El nº màxim serà de 20 persones. Serà gratuïta.Durada 2 hores.

Incripcions a l'UME Dimarts, dimecres i divendres de 19 a 21.

Avenc de Sant Cristòfol / Avenc de la Discòrdia

2008-05-13T17:00:00.005+02:00

12 de maig de 2008

Massís del Garraf

El passat diluns, membres de l'UME (Juanjo i Jaime) vam realitzar aquesta sortida al massís del Garraf.
Adjunto el traçat del "camí" que vam realitzar. No és molt recomanable, ja que desde l'inici del torrent del Bruc fins a l'avenc Sant Cristòfol no hi ha camí. Es recomana anar desde el radar i seguir les fites.

La primera parada la vam fer a l'avenc de Sant Cristòfol (-84 metres). Al fons vam trobar restes d'un intent de desobstrucció. Pot-ser podria continuar, però cal molta feina de retirar fang i pedres...

La segona parada la vam fer a l'avenc de la Discòrdia. A l'entrada de l'avenc encara hi figura -42 m. de profunditat. Vam entrar sense conèixer la topografia actual amb una corda de 70 m i ens vam sorpendre al veure que l'avenc continuava després dels 42 m. En aquesta profunditat es va realitzar una desobstrucció que dóna pas a un pou que es bifurca en dos i una finestra lateral que s'accedeix per un pas estret i acaba en un petit pou.

Speleo100

2008-05-08T19:28:00.005+02:00

El juego de la FCE 'Speleo100 ...

http://www.espeleologia.cat/notie.html

La ferla

2008-04-07T23:20:00.005+02:00

Como bien sabeis, un grupo de badalona ha encontrado una nueva via el la ferla. este domingo miembros de la Ume, Jaime y Juanjo hemos estado echandole un vistazo. no sabemos cuanto tiempo va estar posible visitar esta nueva via, ya que se trata de un pozo en subida, y esta equipado con la cuerda de exploracion. creo que mereze la pena este hallazgo, impresionante y muy cerca de nuestra casa.

Fou de bor

2008-03-17T22:24:00.004+01:00

el sabado fuimos de paseo por la Fou de bor. David de Madteam y Juanjo de Ume. visitamos la sala cerdanya, la galeria canela, la sala badalona, bajamos al sifon grande, comprobando las grandes dimensiones. despues salimos por la tuta freda, haciendo la travesia y superando alguna estrechez.

"Cota Cero" Entrevista a Ignasi de Izaguirre

2008-03-11T22:10:00.001+01:00

Adjunto un link de l'entrevista a Ignasi de Izaguirre que va realitzar la revista "Cota Cero".

http://www.cota0.com/ENTREVISTA.htm

AVENC DELS ESQUIROLS

2008-03-04T22:25:00.002+01:00

AVENC DELS ESQUIROLS (-184 m)

(02-03-2008)
El passat 02 de març del 2008, membres de l'Espeleogrup UME (Juanjo i Jaime Cano) acompanyats per un espeleoleg granadí (Leandro) vam visitar aquest avenc

Localització: Vallirana. Urbanització El Lledoner. (Ordal)

http://joanmontoya.blogspot.com/search/label/TOPOGRAF%C3%8DAS

En aquest link (Blog de Joan Montoya "EDES Manresa") hi han unes fitxes de la descripció i topografia d'algunes cavitats, que van molt bé per sapiguer que material es necessita.

AVENC DE LA SIVINOTA

2008-03-03T22:53:00.000+01:00

AVENC DE LA SIVINOTA (-134m)

El passat 24 de febrer del 2008, membres de l'Espeleogrup UME vam visitar aquest avenc (Juanjo i Jaime Cano)

Localització: Massís de Garraf. Terme municipal de Gavà.
Vessant esquerra del "Sot de l'infern" al costat del "Bassat de l'arbre"

Topografia: J.Borras, J.Montoriol i L.Muntan.

Adjunto un esquema de la secció de la "Torre Agbar" per tenir una referència de les magnituds d'aquest avenc.
Torre Agbar: +142 m
Avenc de la Sivinota: -134 m.

Grallera gran del corralot

2008-02-11T22:00:00.000+01:00

El pasado dia 10 de febrero de 2008 hemos estado en la grallera del corralot. en una multitudinaria excursion, nos hemos juntado 6 miembros de UME, y 3 amigos del C.E. Madteam. a las 9:30 hemos salido de ager, con coches todo terreno, gracias a los cuales hemos podido acercarnos bastante a la cueva. pasando por encima de unas cuentas piedras y nieve... luego hemos dividido el equipo para acceder al avenc mas rapido, a traves de las 2 bocas existentes ( P30 y P90), sin darnos cuenta nos plantamos en la sala mas grande de cataluña 110.000 metros cubicos. despues de dar una vuelta por ella, volvemos a perder altura, por un pozo bastante ramposo, que accede a la galeria del llac, cota mas baja del avenc, 166 metros. y llegamos a un lago de fango, dando por terminada nuestra excursion y repartiendonos nuevamente para salir a la superficie lo mas rapido posible, ya que la temperatura interior tan baja y la humedad esta pasando factura a mas de uno. una vez fuera plegamos el material y volvemos para casa. contentos pero cansados.

Avenc CP-1

2008-02-08T13:37:00.000+01:00

Avenc CP-1.

Municipi: Roquetes (Baix Ebre)

Desnivell: -179

Alçada de l'entrada: 195 m

Xarxa interna (Codi d'accés)

2008-02-08T11:31:00.000+01:00

http://adrive.com/login

Avenc del Can Sadurní

2008-01-13T23:25:00.000+01:00

El passat 15-12-2007 en Juanjo la Debora i jo mateix, vem anar a aquest avenc de Begues.
L'avenc de Can Sadurní és tot un símbol de la espeleologia a Catalunya, ja que va ser el 1r avenc que fou devallat per en Norbert Font i Sagué el 27-12-1897.
En aquest avenc fa 110 anys comença la espeleología com a tal, ja que en N. Font i Sagué, fou deixeble directe de'n Martel pare de la espeleolgía a nivell mundial.

Localització:

Ver mapa más grande

Si voleu veure les fotos, clickeu

http://picasaweb.google.es/malbaiges/AvencDeCanSadurn

Tramitación tarjetas federativas año 2008

2008-01-11T09:57:00.000+01:00

PARA TRAMITAR LA LICENCIA:
1.-DATOS PERSONALES :
NOMBRE Y APLLIDOS
Nº DNI
DIRECCIÓN
CÓDIGO POSTAL
EDAD, AÑO DE NACIMIENTO
2.-INDICAR TIPO DE LICENCIA, CON DECIR LO QUE VALE YA QUEDA IDENTIFICADA.

Enviar todos estos datos a raulcanorelucio@yahoo.es i preguntar nº de cuenta a ingresar el dinero.

Descobert espeleo-tema en forma d'arbre de nadal

2008-01-03T20:23:00.000+01:00

Espeleòlegs del grup Espeleo Club Almería han descobert al karst de guixos a Sorbas una espectacular formació.

L'article complert el trobareu en el següent link:
http://cota0.blogspot.com/

Cova del Centenari

2007-12-27T13:33:00.000+01:00

Breu Història sobre el descobriment de la cova del centenari

La cova del centenari va ser redescoberta* per 2 membres de l’EGUME Marc Albaigés i Miquel Benito el 6 d’Octubre de 1996. Després d’una ràpida prospecció s’arriba a una sala inundada sense aparent continuació. En la segona prospecció s’arriba, després de superar un petit sifó, a la última sala trobada fins ara. Es va batejar així per ser l’any 1997 el del centenari del començament de la espeleologia moderna.

Localització

Es troba situada a la part meridional del massís del garraf dins el nucli urbà de Castelldefels. Per accedir a la cova cal seguir la comarcal 246(Av. constitució) fins a l’alçada de l’Hotel Rey Don Jaime I on s’agafa un trencant a la dreta fins al final del carrer Ramal Raconada. La cavitat es troba a l’altre cantó d’una pared de totxos d’uns 2 m d’alçada, l’accés està tancat per una porta.

Fer plànol més gran

Geologia

Aquesta cavitat transcorre al llarg d’una falla en direcció NE i la seva conjugada en direcció SO, tallant materials juràssics. La cavitat transcorre en part per materials dolomititzats, aquesta dolomització no concorda amb l’estratificació de la zona, fet que porta a concloure que aquest contacte anormal correspón a un accident tectònic. Cal fer esment del gran interés hidrogeologic que comporta la cova del Centenari. En el Massís del Garraf abunden les aigües Kàrstiques, però fins ara es creia que l’evacuació era directa al mar i per sota del nivell actual (com passa a la Falconera). Així doncs la cova del Centenari és una prova del desconeixement què es té de la hidrologia del Garraf i suposa un repte per continuar explorant-lo i investigant.

Descripció

La boca de la cavitat s’obre a l’escarpament sud del turó de Torrebarona. La boca que té 2.5 m. d’alt per 2.3 m d’ample dona pas a una amplia galeria gairebé horitzontal en direcció N. Al final d’aquesta, es troben unes escales d’obra què baixen direcció Est i condueixen a la zona inundada a -2.6 m. respecte la entrada.
Aquí es troben unes bombes, què deuen abastir l’hotel Rey Don Jaime. Sí passem entre aquestes bombes i per sobre d’una petita plataforma podrem accedir a una finestra, què es troba penjada uns 6 m per sobre de la làmina d’aigua del llac què es troba a la segona sala de la cavitat. Aquest llac es la base d’un pou d’uns 20m. d’alçada i 7 de diàmetre. Cap el nord trobarem una sala de dimensions més petites per la què podem progressar per una xemeneia. Al extrem sud del llac es troba un pas sifonat que dona pas a una altre sala.

Topografia de la cova

* Es evident què la cova va ser descoberta fa temps, i actualment s’utilitza com a pou d’extracció d’aigua, però en l’àmbit espeleològic no se’n tenia constància.

Les Mines de Ferro a Gavà. Mines de Rocabruna.

2007-12-16T22:26:00.000+01:00

El estudiós de la història local i membre de l'UME, en Josep Mª Capmany, ens demanà la col·laboració per tal de fer l'aixecament topogràfic de les mines de Rocabruna. A continuació us adjuntem la topografia que es va fer i algunes fotos d'aquesta curiosa mina, ja abandonada.

Topografia de les galeries de les mines accesibles avui dia.

Breu història de les mines de Rocabruna

Al terme municipal de Gavà hi ha un conjunt de turons (les Ferreres, Orioles i Rocabruna) formats per pisarres i altres materials d’una antíc massís de l’era primaria (les Catalànides) que es van formar fa entre 520 i 290 milions d’anys. Entre aquestes pisarres aparèix un magnífic jaciment de ferro format per goethites, hematíes i limonitas, òxids de ferro que es presenten en forma d’un mineral de color groguenc ocre o marró. També hi han sulfurs de ferro (pirita) que es presenten en forma d’un mineral grogós i brillant.

El fet que aquest jaciment sigui proper a la costa va fer que fos explotat ja des de molt antic. A la zona de Can Tintorer, ja foren explotades pels ibers ja fa uns 2000 anys. Les estructures mineres corresponents a aquest periode postren dues modalitats, per un cantó trinxeres a cel obert i per l’altre estructures totalment subterrànies. Posteriorment els romans continuaren explotant aquestes mines, fet que s’ha pogut corroborar gràcies als vaixells enfonsats i posteiorment trobats a les sorres, que portaven carregaments sencers d’aquest mineral.

En època medieval el ferro s’utilitzava per multitud d’eines de pagés i com a armament. El mètode utilitzat per extreure’l era la faga catalana, molt apreciat per la magnifica qualitat del metall obtingut.

L’explotació del ferro fou abandonada, aparentment després de l’edat mitjana, fins al S XIX. Entre els anys 1845 i 1849, una empresa francesa realitzà prospeccions a Gavà i obrí alguna de les mines que es poden veure al vessants nord del turó de les Orioles, i entre 1857 i 1880 fou la fundició barcelonina Castanys i Cia la que inicià les mines al turó de Rocabruna. Malauradament, aques ferro no era massa bó per a les necessitats industrials: les mines tenien una baixa activitat, i estaven moltes vegades aturades. A inicis del s. XX el ferro de Gavà s’exportava cap a França per una duana de 2n ordre instal·lada a la platja, prop de la Murtra.
El julio de 1941 encara es demanaven nous permisos referits a la mina denominda Tres Estrellas, i ens consta que les mines de Rocabruna van estar en funcionament fins a la 2ª meitat dels anys 50, a través de l’empresa Ferrominera Catalana.

Cueva de Los Chorros

2007-12-13T17:15:00.000+01:00

Espeleólogos de Almansa abren un paso superior en la cueva de Los Chorros

Espeleólogos de la asociación almanseña Extopocien han descubierto recientemente la entrada del tercer sector de la cueva de los Chorros en Riópar y Vianos. Después de una campaña de trabajos que ha durado 21 años, sus esfuerzos han culminado con el descubrimiento del acceso aéreo a esta zona de la cavidad, la más deseada por quienes practican estas exploraciones. Se trata de un importante descubrimiento en la espeleología ya que amplía un buen número de kilómetros la topografía conocida de la Cueva de los Chorros, y facilitará que sigan las exploraciones en la cavidad, una de las mayores de España.

Larga historia

Las exploraciones de esta zona de la cueva comenzaron en 1986, cuando espeleólogos alicantinos intentaron superar un sifón (zona en la que el paso queda sumergido bajo el agua) de enormes dimensiones, situado en la zona final del segundo sector. Este sifón llamado inicialmente Terminal y posteriormente sifón Mateo Martín -en memoria de un espeleólogo fallecido- constituyó un obstáculo difícil de vencer durante largos años. En 1993 dos espeleo-buceadores, J. Octavio Maestre y Manolo Martínez, ayudados por un enorme equipo de apoyo, consiguieron superar el sifón y salir al otro lado. A la vuelta, sus explicaciones animaron al colectivo espeleológico, ya que al otro lado de este sifón que era muy difícil de atravesar, con 300 metros de recorrido, y teniendo que superar una profundidad de 34 metros, se accede a una amplia olla de 10 metros de diámetro donde converge una gran galería. En 1994 se vuelve a intentar la exploración de las galerías recién descubiertas ; son J. Octavio Maestre y Ángel Ortego quienes franquean el sifón y comienzan las exploraciones, recorriendo centenares de metros de galerías, y confirman que la cavidad continuaba a través de nuevos sifones. En el año 2002, Salvador Luque y Marc Nadal vuelven a atravesar el sifón e inician una exploración sistemática de la zona tomando datos topográficos que ayuden a comprender como son las galerías descubiertas. En octubre de 2003 se vuelve a pasar el sifón por parte de Salvador Luque y Miguel Romans, continuando la exploración de la cavidad.Por el otro lado también se trabajó duro por los especialistas, ya que consiguieron penetrar en el 4º sector a través de una profunda sima que se tardó 4 años en desobstruir, dando paso a una amplia red de galerías. A la primera inmersión realizada por Salvador Luque en 1999 le siguen otras realizadas por Llamusí y por Manuel de las Heras desde entonces, que dan como resultado una cadena de pequeños sifones cortocircuitados por la presencia de galerías aéreas. Las incursiones por este sector se suceden con la ayuda de un considerable grupo de apoyo dadas las dificultades que entraña el transporte del material desde la superficie.

Colaboración

Junto a Llamusí han participado en las exploraciones Manuel de las Heras y un buen número de espeleólogos del colectivo de Extopocien, además de las exploraciones y topografía de sifones y galerías descubiertas; se han realizado otros trabajos científicos como el estudio de las galerías y su posible conexión a superficie, y su localización en el exterior por radiogoniometría. Estos trabajos realizados durante años por un amplio equipo de espeleólogos han permitido acotar la zona de búsqueda del tercer sector, delimitando los espacios por donde pudiera discurrir la cavidad. Finalmente, hace unos meses el colectivo espeleológico almanseño cumplió con el objetivo largamente ansiado, 21 años de exploraciones constantes y decenas de espeleólogos dieron su fruto. Las exploraciones realizadas hasta el momento han permitido conectar las cabeceras de los dos sifones, y una red de galerías menos abundantes de lo que se esperaba, y con las mismas características que el resto de la red, formando un dédalo que permitirá engrosar los kilómetros conocidos de esta gran cavidad que es la cueva de los Chorros .

Noticia extreta del diari La Verdad:

http://www.laverdad.es/albacete/20071209/provincia/almansa-espeleologos-almansa-abren-20071209.html

Illaminako Ateeneko Leizea (-1.408m . 14.500m). BU-56. Navarra

2007-12-12T19:04:00.000+01:00

Illaminako Ateeneko Leizea (-1.408m . 14.500m). BU-56. Navarra

Desnivel: -1.408 mDesarrollo: 14.500 m
Sinónimos:Illaminako Ateak; BU. 56; Sima de las puertas de Illamina.
Situación:Budoguia, Larra, Pirineo Navarro - T.M. Isaba, NAVARRA
Coordenadas U.T.M.X: 683,168Y: 4.755,365Z: 1.980 m.s.n.m.

Uno más para la lista de avencs pendientes de terminar

"Le Gouffre Brutus.-117m". Savoie. Alps. França

2007-12-11T18:00:00.000+01:00

"LE GOUFFRE BRUTUS" (-117 m)

Per a més informació:

http://gieldon.claudine.neuf.fr/speleo/livres/livre_chartreuse.html

Aproximació:

Boca de "Le Grouffe Brutus":

Primer pou:

Sistema de comunicació subterrani

2007-11-29T11:55:00.000+01:00

Sistema de comunicació subterrani

http://www.barrabes.com/tedra/video.asp

El inicis del nostre grup

2007-11-22T08:57:00.001+01:00

Aquest article apareixia a un butlletí del ERE al desembre del 1968, amb la retòrica de l’època, es donava a conèixer el Grup de muntanya què després seria l’UME. Els nostres precursors es deien GEAC “Grupo de Exploraciones de Avencs i Coves “

Avenc del mirador

2007-11-20T21:14:00.000+01:00

Petita boca del Avenc del Mirador.

La gatera desobstruida. Tot i aixó encara ens fa suar...

Capçalera del pou de 3.5 m.

El primer pou prou ample, 6.5 m.

Entre blocs i concrecions petites, el P14.

Zona amb formacions al Pou de 15m.

Últim metres del últim pou de l' avenc.

Petites concrecions, a la zona més baixa del avenc.

Mostra un mapa més gran

Aquí teniu marcada la localització del avenc, 1r el lloc a on es deixa el cotxe i 2n l'ubicació exacta del avenc. L'avenc el teniu de buscar una mica més al nord (cap amunt).

Aquí teniu la topografía d'aquest avenc trobat per l'UME a l'any 1992.

Viure a una cova.

2007-11-20T20:53:00.000+01:00

En el següent article s'expliquen diverses formes, arreu del món, de viure en una cova, des de els habitatges més humils fins als més luxosos...

http://www.intlistings.com/articles/2007/25-real-life-cavemen/

Curiós...

Via Ferrata (Agulla de l'aigua al coll)

2007-11-20T16:18:00.001+01:00

Localització

Per més informació:

http://www.serresdelmestral.cat/

http://www.madteam.net/rutas/viaferrata/0.278.FERRADADELAIGUAALCOLL

L'avenc dels Guerrillers

2007-11-04T19:42:00.001+01:00

Fotos de l'avenc dels Guerrillers. Garraf

Aquí teniu la fitxa d'en Borras, encara que pel què sembla, aquesta topografia no està actualitzada...

http://espele.barrancos.org/Guerrillers.gif

Aire enrarit al massís del Garraf

2007-10-22T13:08:00.000+02:00

Article escrit per I. Yzaguirre, en el qual s'explica de forma general la especial naturalesa del aire en el nostre mitjà i les seves causes. També es menciona l'estudi que s'està duent a terme en els avencs del Garraf.

Estat de la qualitat atmosfèrica als avencs del sector Morella-Campgràs (Massís del Garraf. Barcelona) 2002-2003

2007-10-12T15:46:00.000+02:00

Dins del massís del Garraf, el sector de la Morella-Campgràs és sens dubte la zona de major instensitat de pràctica espeleològica a Catalunya. Les característiques geomorfològiques; avencs amb boques petites i mal ventilades, així com la proximitat d'un productor de gas de primera magnitut com és l'abocador del Garraf, susciten la intranquilitat dels espeleòlegs. Instranquilitat no mal fundada ja que un important antecedent va posar en guardia la nostra comunitat: En 1974 mor un espeleòleg a causa d'una explosió de metà acumulat a l'avenc de Terradelles.
L'estudi s'ha centrat als avencs de la Sivinota, Pere, Carles Selicke, GIESC i Llamp, on al llarg de l'any 2002 i 2003 s'han realitzat una sèrie de mesures a diferents profunditats. El mesurador utilitzat és un detector de gasos de electrode de membrana selec tiva, el qual permet mesurar: % O2, % CH4 i explosius, ppm SH2 i ppm de CO2.
Les principals conclusions queden seguidament resumides:

A tots els avencs estudiats s'arriba a nivells crítics en % O2, excepte a l'avenc Carles Selicke.
Existeix una evolució temporal en la concentració d'oxigen.
S'estableix una correlació entre la profunditat i l'empobriment de l'oxigen. L'empobriment correspon amb l'augment del CO2 com a conseqüència d'un gradient normal provocat per la major densitat i limitada ventilació.
No s'han detectat gasos exclusius de la descomposició de la matèria orgànica, fet pel qual no es pot demostrar una contaminació originada pels gasos de l'abocador del Garraf.
La morfologia dels avencs estudiats, junt amb la lenta renovació atmosfèrica, clasifiquen als avencs de cul de sac responent a un model d'atmosferes confinades.
Es corrobora la metodologia emprada com a mitjà per arribar a conclusions sobre l'evolució de la circulació atmosfèrica interna.

Aquest trebal es va presentar al "1er Congrés Catlà d'Espeleologia (2004)".
Autors:
Albert Sanmartí
Paula Cociña
Raúl Cano

Sistema de Alba

2007-10-02T13:43:00.000+02:00

Dades extretes de:

http://www.federacionaragonesaespeleologia.com/

FICHA DE LA CAVIDAD

Denominación: Sistema de Alba
Sinónimo: Bujerín de Alba. Cueva de Alba
Tipo: Sistema activo
Desnivel: 546 m.
Desarrollo: 3.410 m.
Recorrido: 1.182 m.
Provincia: Huesca
Municipio: Benasque
Macizo de: La Madaleta
Zona: Lago del Alba
Hoja cartográfica: 32-9 (180-Benasque), 1:50.000 UTM, S.G.E.
Coordenadas:
Bujerín de Alba: X: 303.900 Y: 4726.570 Z: 2.290 (msnm)
Cueva de Alba: X: 302.920 Y: 4727.150 Z: 1.760 (msnm)
Exploración (club): E.C.S. - U.E.S. (Sabadell); G.E.R.S. - A.E. Montaña (Barcelona)
Topografía (club): G.E.R.S. - A.E. Montaña (Barcelona)

LOCALIZACION Y ACCESO

La cueva de Alba se encuentra situada en el Valle de Benasque, al NNE. de los Baños de Benasque, muy cercana a las Fuentes de Alba. Quinientos cincuenta metros más arriba se sitúa la otra entrada al sistema, llamada El Bujerín de Alba. Localizada al Norte del lago Alba, en lo alto del valle Alba, la cueva pertenece al macizo de la Maladeta.
El acceso se realiza por la carretera que va desde Benasque hasta el Balneario de los Baños de Benasque. Para llegar a la cueva de Alba, se puede tomar una senda de poca pendiente que parte del Balneario, en dirección Norte, en la ladera derecha, la cual nos conducirá directamente a la boca. Para acceder a la entrada superior, deberemos desviarnos de la senda citada anteriormente a unos 300 m. del Balneario, tomando el Canal del Turonet. Bordear el Turonet de Alba por la vertiente Este y seguir la senda de la derecha hasta divisar el lago de Alba. Treinta metros antes de llegar a éste, ascender 40 m. por la ladera izquierda, localizando la entrada en una pequeña cornisa herbácea.

DESCRIPCION DE LA CAVIDAD

La primera parte de la cavidad, entre 0 y -250 m. de profundidad, discurre a través de estrecheces y zonas fangosas. Un conjunto de pequeños pozos, separados por meandros, nos conducen hasta el caudaloso río subterráneo. Este forma pequeñas cascadas por los pozos hasta la gran Sala Maldita. Tras un par de pozos y un estrecho laminador, a -250 m., la cavidad se disgrega en dos conductos: uno activo y otro fósil. El sector activo concluye a -380 m., en un sifón, después de descender una serie de pozos. Las galerías del sector fósil bajan hasta -475 m., donde la cavidad toma un sentido más horizontal. Tan sólo restará remontar la Sala Leonor, bajo una gran cascada, atravesar la Galería de las Angustias y el estrecho paso del Destripamonos para alcanzar la cueva de Alba, a 530 m. de profundidad.

MORFOLOGIA

El primer tramo de la cavidad es de carácter fósil, con estrechos meandros hasta la base del pozo de 16 m. En este punto nos encontramos por debajo del lago de Alba; por medio de filtraciones se formó el charco de barro llamado La Porqueriza. A partir de este punto, las galerías aumentan de tamaño considerablemente, apareciendo el curso activo en la base del pozo de 56 m. Este no se pierde hasta la cota -383 m. del sector activo, donde sifona. En el sector fósil, las amplias salas están formadas por antiguos derrumbes y las formaciones aparecen en mayor número que en el sector activo. A partir de la Sala Leonor, las galerías se ensanchan hasta el Destripamonos, donde una estrecha diaclasa de 29 metros dificulta el paso. Las formaciones encontradas desde este punto hasta la cueva de Alba, se encuentran en avanzado estado de deterioro debido a la afluencia de personal por su fácil acceso.

MATERIAL E INSTALACIÓN

- Necesario al menos 2 cuerdas de 40 metros, para el P56.
- Una vez pasado el P56, una cuerda ya no se utiliza y la otra se sugiere sustituirla por dos de 20 metros.
- Cavidad equipada completamente para su descenso en doble cuerda.
- Existen numerosas cuerdas fijas (de las que siempre se ha de desconfiar).
- Anclajes en continuo y avanzado deterioro.

RECOMENDACIONES

- Cavidad bastante fría y con pozos muy regados. Ropa de abrigo y mono impermeable imprescindibles.
- Cuidado con extravíos en las innumerables zona caóticas.

Via Ferrata (Joc de l'Oca - Tres en Ratlla)

2007-10-02T12:07:00.001+02:00

Setembre de 2007. Montserrat.

Via Ferrata Joc de l'Oca

Canal Tres en Ratlla

El penyasegat de la Falconera Garraf.

2007-09-22T17:33:00.000+02:00

TRAVESSA AL GARRAF.

Any 2002. L'Ume reinstal·la el penyasegat per fer-lo una travessa. Pel que hem pogut veure la instal·lació ha sofert alguns expolis i actualment si voleu realitzar la travessa per fora, haureu de fer el passamans amb la vostra pròpia corda....

LA TRAVESSA DEL PENYA-SEGAT

Amics de l’UME, volem explicar-vos l’última que n’hem portat de cap els de l’EGUME: bé no es tracta de cap campanya a Cotiella, ni cap cova espectacular, ni tan sols ens hem tingut d’amagar sota terra a les fosques, de fet hem acabat remullant-nos al mar...

Bé, molts de vosaltres ja coneixereu el pas de la Maladona, enmig de les costes de Garraf, doncs allà mateix si seguim pel camí que porta cap a les vies d’escalada, i no trenquem cap a baix si no que continuem pujant, trobarem al costat d’uns pins una espècie de barranc-forat, és l’avenc del penya-segat. A primera vista només veurem la típica paret que cau fins no sabem ben be a on, però si ens hi fixem veiem que es tracta d’un avenc en el que una de les parets (l’exterior, tocant al mar) s’ha enfonsat. Aquest avenc alterna les parts esquinçades amb les senceres, així doncs tenim un primer pou seccionat d’uns 30 m d’alçada, un de segon tot sencer d’uns 50 m (i per tant fosc) i la darrera part, a on el que hauria estat una gran sala, també es va col·lapsar i ha quedat oberta a l’exterior i penjada uns 30 m sobre el mar. La gràcia de l’avenc del penya-segat, és que està equipat per davallar-lo a doble corda per la part interior. Fins ara es podia, amb penes i treballs, baixar amb corda fixa per fora del forat evitant el pou fosc, doncs be ara l’ EGUME ha equipat per baixar en doble corda, aquesta part, que és, sens dubte molt més espectacular. S’ha aprofitat per reposar tot el material rovellat (s’han posat tots els ancoratges d’acer inoxidable), ara ens hi trobarem anelles, reunions, passamans de corda i de cable d’acer etc , per tal de gaudir d’una travessa molt més segura..

Així doncs us proposem un descens a doble corda (fins al mar) per l ‘avenc del penya-segat, desviant-nos després (si voleu, podeu continuar per la via tradicional) per l’exterior amb un ràpel volat amb unes vistes magnifiques, tot això entremig de margallons i pedra calcària amb formacions típiques dels avencs (sense deixar de veure la llum del sol).

Fitxa tècnica:

Material necessari: 2 cordes de 40m, bagues d’ancoratge, i neoprè (si no aneu a l’estiu)

Descripció travessa: Comencem amb un desnivell de 25 m, s’instal·la en una argolla agafada a un pi. Una vegada hem davallat aquest pou, tenim dues alternatives: la clàssica, (seguir davallant pel mig del pou) o bé, desviar-nos a mà dreta cap a la nova via.
S’hi elegim la darrera opció, ja veurem una cadena amb una argolla que ens permetrà rapel·lar (després d’una rampeta i un petit ressalt entre margallons) fins a la zona dels passamans.
En aquest punt ens faran falta les bagues d’ancoratge per poder arribar a la cadena amb argolla, que està allunyada de la nostra trajectòria.
Tornarem a col·locar la corda i baixarem uns 11 m, fins a una “reunió” totalment penjada, a on ens hi quedarem per poder fer el rapel final fins a la base de la sala inferior (28 m). Aquí al fons, continuarem per la part esquerra (mirant el mar) fins a una nova i última argolla que ens permetrà davallar fins al mar,( 22 metres de ràpel més).
Una vegada al mar nedarem direcció Sitges, fins a l’entrada de la cova de la Falconera, i des d’aquí pujarem fins al túnel a sobre de la via del tren (haurem de caminar uns metres per la via i pujar al sostre del túnel, per unes antigues instal·lacions elèctriques)
Croquis:

Recomanacions: Si la mar està molt moguda millor no intentar la travessa. Si no heu anat mai a la Falconera, millor primer atansar-s’hi (hi ha un pas una mica delicat a on és prudent assegurar-se amb una corda). Molt de compte al caminar per les vies del tren no avanceu fins que veieu el semàfor en vermell.

El Speleo Grup se renueva.

2007-09-16T03:51:00.000+02:00

15-10-2007
Hoy se ha realizado una breve salida al avenc de la Fragata para hacer practicar a los jovenes recien iniciados. Parece que Marc, Jordi, Juan, Marta y Gemma han aprendido hoy a pasar fraccionamientos . Han sido guiados por dos Espeleologos veteranos Abraham, Marc y Raúl.
Esperemos que este grupo de gente continuen bajando y subiendo por los avencs...

Aquí teneis enlace con topo y descripción (libro del Borras) de l' Avenc de la Fragata

http://espele.barrancos.org/Fragata.gif

Se crea el espeleo blog de la UME de GAVÀ

2007-09-16T03:12:00.000+02:00

Saludos y presentación:

Hola a todos, en vista de que nuestro espeleo grupo no tiene ninguna página web, deseamos publicar en este espacio,nuestras experiencias y actividades relacionadas con la espele, barranquismo y algunas otras actividades que realicemos o hayamos realizado.