Estat de la qualitat atmosfèrica als avencs del sector Morella-Campgràs (Massís del Garraf. Barcelona) 2002-2003

Dins del massís del Garraf, el sector de la Morella-Campgràs és sens dubte la zona de major instensitat de pràctica espeleològica a Catalunya. Les característiques geomorfològiques; avencs amb boques petites i mal ventilades, així com la proximitat d'un productor de gas de primera magnitut com és l'abocador del Garraf, susciten la intranquilitat dels espeleòlegs. Instranquilitat no mal fundada ja que un important antecedent va posar en guardia la nostra comunitat: En 1974 mor un espeleòleg a causa d'una explosió de metà acumulat a l'avenc de Terradelles.
L'estudi s'ha centrat als avencs de la Sivinota, Pere, Carles Selicke, GIESC i Llamp, on al llarg de l'any 2002 i 2003 s'han realitzat una sèrie de mesures a diferents profunditats. El mesurador utilitzat és un detector de gasos de electrode de membrana selec tiva, el qual permet mesurar: % O2, % CH4 i explosius, ppm SH2 i ppm de CO2.
Les principals conclusions queden seguidament resumides:

• A tots els avencs estudiats s'arriba a nivells crítics en % O2, excepte a l'avenc Carles Selicke.
• Existeix una evolució temporal en la concentració d'oxigen.
• S'estableix una correlació entre la profunditat i l'empobriment de l'oxigen. L'empobriment correspon amb l'augment del CO2 com a conseqüència d'un gradient normal provocat per la major densitat i limitada ventilació.
• No s'han detectat gasos exclusius de la descomposició de la matèria orgànica, fet pel qual no es pot demostrar una contaminació originada pels gasos de l'abocador del Garraf.
• La morfologia dels avencs estudiats, junt amb la lenta renovació atmosfèrica, clasifiquen als avencs de cul de sac responent a un model d'atmosferes confinades.
• Es corrobora la metodologia emprada com a mitjà per arribar a conclusions sobre l'evolució de la circulació atmosfèrica interna.

Aquest trebal es va presentar al "1er Congrés Catlà d'Espeleologia (2004)".
Autors:
Albert Sanmartí
Paula Cociña
Raúl Cano