El passat dissabte i diumenge, 30 d'abril i 1 de maig, varem celebrar les IV Jornades d'Espeleologia al Garraf.
Lo primer és agrair als ponents l'esforç i entusiasme que han fet possible aquesta nova edició. Els treballs presentats han resultat unes magistrals conferències: Ferran Cardona, amb la seva crònica de l'exploració de la Falconera, i Oriol Vicente i Carlos Tornero amb la seva il.lustració de la campanya arqueològica que estan desenvolupant a la cova de Sant Llorenç.
L'assistència durant el dissabte va ser reduïda, unes 15 persones; problema que solucionarem en les pròximes Jornades portant hostesses seleccionades per Berlusconi (que té bon gust). Al contrari del que sol ser habitual, el bateig a l’Emili va ser molt concorregut amb un total de 11 iniciats.
PRESENTACIÓ DE PONÈNCIES:
EL REPTE DE LA FALCONERA.
Ferran Cardona. Geòleg i espeleòleg de l’ECG (Espeleoclub de Gràcia, Barcelona).
En Ferran ens va relatar les cròniques de les diferents actuacions pel descobriment i aprofitament de la principal surgència del Garraf, la Falconera, treball que va recollir al llibre “Avenc de l'Esquerrà 100 Anys d'història ( 1908 - 2008 )”, Ed. Centre de Documentació i Activitats Espeleològiques. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
Lo primer és agrair als ponents l'esforç i entusiasme que han fet possible aquesta nova edició. Els treballs presentats han resultat unes magistrals conferències: Ferran Cardona, amb la seva crònica de l'exploració de la Falconera, i Oriol Vicente i Carlos Tornero amb la seva il.lustració de la campanya arqueològica que estan desenvolupant a la cova de Sant Llorenç.
L'assistència durant el dissabte va ser reduïda, unes 15 persones; problema que solucionarem en les pròximes Jornades portant hostesses seleccionades per Berlusconi (que té bon gust). Al contrari del que sol ser habitual, el bateig a l’Emili va ser molt concorregut amb un total de 11 iniciats.
PRESENTACIÓ DE PONÈNCIES:
EL REPTE DE LA FALCONERA.
Ferran Cardona. Geòleg i espeleòleg de l’ECG (Espeleoclub de Gràcia, Barcelona).
En Ferran ens va relatar les cròniques de les diferents actuacions pel descobriment i aprofitament de la principal surgència del Garraf, la Falconera, treball que va recollir al llibre “Avenc de l'Esquerrà 100 Anys d'història ( 1908 - 2008 )”, Ed. Centre de Documentació i Activitats Espeleològiques. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
Al final ens va detallar la campanya realitzada als finals dels 80 per l'ECG, com a millor referència adjuntem la crònica del Grans Cavitats de Catalunya II:
“El 1988 espeleòlegs de l'E.C.G. decideixen emprendre de nou les exploracions subaquàtiques a la Falconera.
(...)
El 14-1-89, J.L. Camus efectua una immersió. Sorprenentment, i en contra del que fins ara es considerava d’acord amb la topografia de Petit-Recuero, la galeria es tanca totalment als 200 m; en aquest punt, un enorme pou el diàmetre del qual es estimat en 20 m, suposa la continuació vertical de la cavitat. L'escafandrer davalla fins a -50'4 m i dona mitja volta ja que no anava preparat per a grans fondàries, que exigeixen una especial barreja de gasos.
Aquestes circumstàncies sorprenen molt al món espeleològic i l'E.C.G. realitza un esforç humà i econòmic a fi de poder prosseguir l'exploració. X. Garza, amb la col•laboració d'altres escafandrers de l'E.C.G., farà tot el possible per deixar la cavitat preparada el millor possible a fi que J.L. Camus pugui efectuar una immersió de punta amb una barreja especial de gasos i amb uns mitjans que només disposen actualment els francesos.
(...)
El 26-2-89, X. Garza torna a realitzar una immersió, que duraria 180 minuts, clavant claus a fi de deixar definitiva la instal•lació de fil guia.-Aquesta immersió li costaria un accident de descompressió. Els seus companys el traslladaren urgentment a Barcelona per tal de ficar-lo dintre d'una càmera hiperbàrica.
Per fi arriba el dia de la immersió, el 4-3-89. J.L. Camus, amb un espectacular equip amb barreja de gasos, amb heli, i amb oxigen per realitzar la descompressió, efectua la immersió. Segueix la galeria trobada per X. Garza, que , després de la rampa es fa rigorosament plana. Recorre uns 80 m mes a una fondària de 81 m i torna. La galeria continua, sembla ser, amb espectaculars dimensions, per bé que donada l'escassa visibilitat nomes anava seguint una paret o el terra, aquest darrer format d'un profund sediment fangós.”
(...)
El 14-1-89, J.L. Camus efectua una immersió. Sorprenentment, i en contra del que fins ara es considerava d’acord amb la topografia de Petit-Recuero, la galeria es tanca totalment als 200 m; en aquest punt, un enorme pou el diàmetre del qual es estimat en 20 m, suposa la continuació vertical de la cavitat. L'escafandrer davalla fins a -50'4 m i dona mitja volta ja que no anava preparat per a grans fondàries, que exigeixen una especial barreja de gasos.
Aquestes circumstàncies sorprenen molt al món espeleològic i l'E.C.G. realitza un esforç humà i econòmic a fi de poder prosseguir l'exploració. X. Garza, amb la col•laboració d'altres escafandrers de l'E.C.G., farà tot el possible per deixar la cavitat preparada el millor possible a fi que J.L. Camus pugui efectuar una immersió de punta amb una barreja especial de gasos i amb uns mitjans que només disposen actualment els francesos.
(...)
El 26-2-89, X. Garza torna a realitzar una immersió, que duraria 180 minuts, clavant claus a fi de deixar definitiva la instal•lació de fil guia.-Aquesta immersió li costaria un accident de descompressió. Els seus companys el traslladaren urgentment a Barcelona per tal de ficar-lo dintre d'una càmera hiperbàrica.
Per fi arriba el dia de la immersió, el 4-3-89. J.L. Camus, amb un espectacular equip amb barreja de gasos, amb heli, i amb oxigen per realitzar la descompressió, efectua la immersió. Segueix la galeria trobada per X. Garza, que , després de la rampa es fa rigorosament plana. Recorre uns 80 m mes a una fondària de 81 m i torna. La galeria continua, sembla ser, amb espectaculars dimensions, per bé que donada l'escassa visibilitat nomes anava seguint una paret o el terra, aquest darrer format d'un profund sediment fangós.”
Ja han passat 22 anys des de llavors i encara romanen les dues principals incògnites:
- La galeria Petit-Recuero, és la mateixa que es va trobar en les exploracions de l'ECG?
- La Falconera continua, la galeria principal al final de l'exploració presentava importants dimensions, quan un nou equip podrà revelar els secrets que amaga?
APORTACIÓ A LA DEFINICIÓ DE LES OCUPACIONS NEOLÍTICAS
DEL NORD-EST PENINSULAR: LA COVA DE SANT LLORENÇ (SITGES, BARCELONA).
Carlos Tornero i Oriol Vicente, arqueòlegs del Departament de Prehistòria de la UAB .
En una primera intervenció, Oriol Vicente ens va explicar en què consisteix les tasques d'un arqueòleg i ens va emmarcar els estudis de la cova de Sant Llorenç dins del neolític. Els estudis s'estan desenvolupant dins Seminari d'Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient i el Mediterrani, amb projectes a Síria, Turquia, Nord d'Àfrica i Catalunya.
Posteriorment Carles Torner va explicar el desenvolupament de la campanya, detallant les diferents fases d'estudi, posant l'accent en els antecedents arqueològics.
Ens va presentar l'estratigrafia trobada i la seva correlació amb les "cultures" o estadis, mostrant els diferents elements: útils en sílex, fragments ceràmics i indústria en os. Com a curiositat un dels elements més simbòlics trobats és un gran contenidor amb decoració de cordó llis formant motius geomètrics que recorden una estrella (possiblement epicardial, entre 4000 i 5000 aC, era la primera Estrella Damm ", ja es veurà)
Conclusions :
- Intervenció en jaciment "històric" del Cardial Català
- Recuperació i integració de materials i documentació dispersa
- Objecte d'estudi: Implantació de les primeres comunitats camperoles en el Nord-Est Peninsular.
- Projecte d'excavació en ple curs (propera campanya juny / juliol 2011) email contacte: Oriol.Vicente @ uab.cat, Carlos.Tornero @ uab.cat
Una altra conclusió que afegim i ens serveix per als dos treballs, és lo sorprenent que resulta que unes muntanyes tan properes a Barcelona, tan visitades, tan controlades, presentin encara enigmes geogràfics i arqueològics tan importants com la Falconera o els possibles assentaments neolítics, encara pendents de donar-nos sorpreses. Però això és una bona condició per als que encara ens diverteix descobrir coses.
VISITA A L’AVENC EMILI SABATÉ.
El diumenge van descobrir l'espeleologia 11 persones i esperem que algú s'hagi quedat amb ganes de seguir.
Ens veiem l'any que ve.
Raúl Cano
No hay comentarios:
Publicar un comentario