Cercar en aquest blog

viernes, 27 de abril de 2012

V JORNADES D'ESPELEOLOGIA AL GARRAF


El cap de setmana del 19 i 20 d'abril hem celebrat les V Jornades d'Espeleologia al Garraf, i un cop més han suposat un retrobament d'exploradors, investigadors i amics, i tots apassionats pel Garraf.
Tot i que aquesta edició les ponències s'han repartit en 2 dies, la resposta del públic ha estat molt bona, el divendres comptàrem aproximadament amb 25 persones i el dissabte amb 20. En definitiva durant dos dies hem quedat absorts pels avencs i coves.
En total ja sumem 19 treballs presentats: Exploracions, arqueologia, història, hidrogeologia, medicina i biospeleología.


El divendres es van presentar els treballs d'exploracions, on es van detallar les històries, les desobstruccions i les descripcions de les noves troballes. Després d'una introducció dels ponents, les exposicions es van exhibir en format vídeo.





NOVES TROBALLES DE LA SES DEL GER

Josep Pastor i Àlex Serrano ens van presentar les gairebé últimes novetats dels seus descobriments: L’avenc de la Pleta i L’avenc Alex Serrano.
L'avenc de la Pleta és localitza al fons la Pleta. La primera exploració es va realitzar pel GES del CMB (1956), amb una fondària de -11 metres. El 2009 dels Germans Serrano realitzen una desobstrucció, que obri pas a dos nous pous de grans dimensions. Al final d'aquests és troba una gatera vertical, pendent de pròxims treballs. La profunditat,fins ara és d'uns 80 m.
L’avenc Alex Serrano és una inèdita i bonica cavitat de 16 m de profunditat, situada en el fons de la Pleta. Descobert el 19 de Novembre del 2011, en una sortida de prospecció per l’Alex Serrano, que ho comunica als companys del club. Una setmana després en realitzen l'exploració de l'avenc, i n'aixeca la topografia.




NOU DE LES ALZINES

Jordi Trujillo i Victor Ferrer, ambdós de l'EspeleoCorb de Corbera de Llobregat ens van explicar com va ser el descobriment i l'exploració d'aquest nou avenc: Durant les tasques de prospecció del jaciment arqueològic de les dolines de les Alzines, els arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari (GRQ) de la Universitat de Barcelona, van descobrir la boca i van explorar el primer pou. Posteriorment els membres de l'EspeleoCorb realitzaren la primera desobstrucció, trobant amplis pous fins a la cota aproximada de - 113 m. Aquí els treballs de desobstrucció continuen, oferint encara interessants incògnites.



Durant el matí de dissabte les ponències van ser de caràcter científic.

ELS NEANDERTALS AL GARRAF.

Joan Daura i Montserrat Sanz. Dpt. de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona.
En els darrers anys les investigacions s’han materialitzat mitjançant diversos projectes de recerca a la zona del massís del Garraf-Ordal, al sud-oest de la ciutat de Barcelona, mitjançant l’estudi i excavació de diferents jaciments:cova del Rinoceront, coll Verdaguer, cova del Gegant, dolines de les Alzines etc..
Des d’aquest grup es duen a terme estudis sobre la presència dels Neandertals al litoral mediterrani en especial atenció a la seva relació en el territori amb els carnívors.
Al massís de Garraf es coneix molt bé com era el poblament durant el Paleolític mitjà, moment en el qual van habitar els neandertals (Homo neanderthalensis). Aquesta espècie del gènere Homo va viure a Europa i part d’Àsia entre els 250-230 ka i els 40 ka, tot i que en alguns indrets, com al sud de la Península Ibèrica, no es varen extingir fi ns als 28 ka.
Al Garraf, un clar exemple de l’utillatge produït pels neandertals és el jaciment a l’aire lliure de la Dolina de l’Esquerda de les Alzines, entre Begues i Vallirana. D’aquest indret provenen més de 2.000 restes lítiques amb un ampli ventall de categories tècniques que suggereixen la realització de processos de talla en el mateix jaciment. A més, hi ha una bona representació i varietat de matèries primeres que ens indiquen que els grups tenien una mobilitat entre la zona elevada del massís de Garraf i la vall baixa del riu Llobregat.
En els altres jaciments les restes lítiques són escasses, com la cova del Rinoceront, la cova del coll Verdaguer i la cova del Gegant.
En aquests casos es tracta d’artefactes configurats i transportats, i les activitats de talla en el jaciment són escasses. Es tracta d’indrets que han estat utilitzats per carnívors com a caus i on la presencia humana és esporàdica.

Cova del coll Verdaguer.

Tot i que les restes humanes atribuïdes als neandertals són escasses a Catalunya, en el cas del Garraf, la cova del Gegant ha proporcionat un dels pocs fòssils d’aquesta espècie. Un dels fòssils més importants per al coneixement de la prehistòria de Catalunya és la mandíbula de neandertal (Homo neanderthalensis) de la cova del Gegant de Sitges. La importància de la resta radica, especialment, en l’escassetat de fòssils humans d’aquest període i en el fet que és un dels més antics de Catalunya i el més antic del Garraf. La cronologia d’aquesta resta se situa entorn els 50-80 ka, dins dels estadis isotòpics 3 i 4, i prové de les excavacions realitzades a la cavitat per part de Mn. S. Casanova a la dècada dels cinquanta.

Mandíbula de neandertal de la cova del Gegant.



Estudi genètic del troglocharinus i projecte meta menardi.
Jordi Comas. Associació Catalana de Bioespeleologia.

Troglocharinus

La biòloga Valeria Rizzo i els seus companys de l'Associació Catalana de Biospeleología han estudiat la filogenètica del coleòpters cavernícola Troglocharinus. Jordi Comas de l'Associació Catalana de Biospeleología, ens va explicà el propòsit de l'estudi i la seva metodologia.
Les principals conclusions:
  •  Es dedueix la necessitat de reordenar la sistemàtica del gènere, especialment en el grup de T. ferreri.
  •  El grup T. ferreri presenta una àmplia gama de variabilitat genètica, i una interessant distribució molt localitzada. 
Aquest treball és un projecte de l'Institut de Biologia Evolutiva, Barcelona, del CSIC-UPF. S'ha pogut comptar amb les sortides de camp dels dijous organitzades per en Victòria, que també han facilitat la recollida de material per l'estudi.



Distribució del Troglocharinus.

Projecte meta menardi

A proposta de la “German Speleological Federation Verband der deutschen Höhlen- und Karstforscher e.V”. el 2012, s’ha declarat la popular Meta Menardi, freqüent en els medis subterranis, com aranya europea de l’any. Cada grup nacional estudiarà el seu material i al final hi haurà un treball conjunt per conèixer amb exactitud la distribució europea.
El material que es necessita no és molt abundós, amb un sol exemplar per cavitat, guardat en alcohol de 96º i un total de 3 o 4 cavitats per massís o unitat geogràfica ja és més que suficient.

Aranya, Meta Menardi.

S'acomiada el simpàtic Jordi Comes.

Al final de les presentacions i com a conclusió l'amic Miquel Nebot ens va animar a seguir amb aquest format de jornades i va elogiar l'esperit comunicatiu i de veïnatge que suposa aquesta trobada anual.
Amb un pica-pica vam donar per concloses les jornades. Aquest any per falta de quòrum es decideix anul lar el bateig espeleològic.
Doncs entusiasmats i agraïts us esperem el proper any amb nous treballs.

NOTA: El resum de les jornades està extret d'articles dels ponents.