Cova del Centenari

Breu Història sobre el descobriment de la cova del centenari

La cova del centenari va ser redescoberta* per 2 membres de l’EGUME Marc Albaigés i Miquel Benito el 6 d’Octubre de 1996. Després d’una ràpida prospecció s’arriba a una sala inundada sense aparent continuació. En la segona prospecció s’arriba, després de superar un petit sifó, a la última sala trobada fins ara. Es va batejar així per ser l’any 1997 el del centenari del començament de la espeleologia moderna.

Localització

Es troba situada a la part meridional del massís del garraf dins el nucli urbà de Castelldefels. Per accedir a la cova cal seguir la comarcal 246(Av. constitució) fins a l’alçada de l’Hotel Rey Don Jaime I on s’agafa un trencant a la dreta fins al final del carrer Ramal Raconada. La cavitat es troba a l’altre cantó d’una pared de totxos d’uns 2 m d’alçada, l’accés està tancat per una porta.


Fer plànol més gran






Geologia

Aquesta cavitat transcorre al llarg d’una falla en direcció NE i la seva conjugada en direcció SO, tallant materials juràssics. La cavitat transcorre en part per materials dolomititzats, aquesta dolomització no concorda amb l’estratificació de la zona, fet que porta a concloure que aquest contacte anormal correspón a un accident tectònic. Cal fer esment del gran interés hidrogeologic que comporta la cova del Centenari. En el Massís del Garraf abunden les aigües Kàrstiques, però fins ara es creia que l’evacuació era directa al mar i per sota del nivell actual (com passa a la Falconera). Així doncs la cova del Centenari és una prova del desconeixement què es té de la hidrologia del Garraf i suposa un repte per continuar explorant-lo i investigant.




Descripció

La boca de la cavitat s’obre a l’escarpament sud del turó de Torrebarona. La boca que té 2.5 m. d’alt per 2.3 m d’ample dona pas a una amplia galeria gairebé horitzontal en direcció N. Al final d’aquesta, es troben unes escales d’obra què baixen direcció Est i condueixen a la zona inundada a -2.6 m. respecte la entrada.
Aquí es troben unes bombes, què deuen abastir l’hotel Rey Don Jaime. Sí passem entre aquestes bombes i per sobre d’una petita plataforma podrem accedir a una finestra, què es troba penjada uns 6 m per sobre de la làmina d’aigua del llac què es troba a la segona sala de la cavitat. Aquest llac es la base d’un pou d’uns 20m. d’alçada i 7 de diàmetre. Cap el nord trobarem una sala de dimensions més petites per la què podem progressar per una xemeneia. Al extrem sud del llac es troba un pas sifonat que dona pas a una altre sala.

Topografia de la cova







* Es evident què la cova va ser descoberta fa temps, i actualment s’utilitza com a pou d’extracció d’aigua, però en l’àmbit espeleològic no se’n tenia constància.