El estudiós de la història local i membre de l'UME, en Josep Mª Capmany, ens demanà la col·laboració per tal de fer l'aixecament topogràfic de les mines de Rocabruna. A continuació us adjuntem la topografia que es va fer i algunes fotos d'aquesta curiosa mina, ja abandonada.
Topografia de les galeries de les mines accesibles avui dia.
Breu història de les mines de Rocabruna
Al terme municipal de Gavà hi ha un conjunt de turons (les Ferreres, Orioles i Rocabruna) formats per pisarres i altres materials d’una antíc massís de l’era primaria (les Catalànides) que es van formar fa entre 520 i 290 milions d’anys. Entre aquestes pisarres aparèix un magnífic jaciment de ferro format per goethites, hematíes i limonitas, òxids de ferro que es presenten en forma d’un mineral de color groguenc ocre o marró. També hi han sulfurs de ferro (pirita) que es presenten en forma d’un mineral grogós i brillant.
El fet que aquest jaciment sigui proper a la costa va fer que fos explotat ja des de molt antic. A la zona de Can Tintorer, ja foren explotades pels ibers ja fa uns 2000 anys. Les estructures mineres corresponents a aquest periode postren dues modalitats, per un cantó trinxeres a cel obert i per l’altre estructures totalment subterrànies. Posteriorment els romans continuaren explotant aquestes mines, fet que s’ha pogut corroborar gràcies als vaixells enfonsats i posteiorment trobats a les sorres, que portaven carregaments sencers d’aquest mineral.
En època medieval el ferro s’utilitzava per multitud d’eines de pagés i com a armament. El mètode utilitzat per extreure’l era la faga catalana, molt apreciat per la magnifica qualitat del metall obtingut.
L’explotació del ferro fou abandonada, aparentment després de l’edat mitjana, fins al S XIX. Entre els anys 1845 i 1849, una empresa francesa realitzà prospeccions a Gavà i obrí alguna de les mines que es poden veure al vessants nord del turó de les Orioles, i entre 1857 i 1880 fou la fundició barcelonina Castanys i Cia la que inicià les mines al turó de Rocabruna. Malauradament, aques ferro no era massa bó per a les necessitats industrials: les mines tenien una baixa activitat, i estaven moltes vegades aturades. A inicis del s. XX el ferro de Gavà s’exportava cap a França per una duana de 2n ordre instal·lada a la platja, prop de la Murtra.
El julio de 1941 encara es demanaven nous permisos referits a la mina denominda Tres Estrellas, i ens consta que les mines de Rocabruna van estar en funcionament fins a la 2ª meitat dels anys 50, a través de l’empresa Ferrominera Catalana.
Topografia de les galeries de les mines accesibles avui dia.
Breu història de les mines de Rocabruna
Al terme municipal de Gavà hi ha un conjunt de turons (les Ferreres, Orioles i Rocabruna) formats per pisarres i altres materials d’una antíc massís de l’era primaria (les Catalànides) que es van formar fa entre 520 i 290 milions d’anys. Entre aquestes pisarres aparèix un magnífic jaciment de ferro format per goethites, hematíes i limonitas, òxids de ferro que es presenten en forma d’un mineral de color groguenc ocre o marró. També hi han sulfurs de ferro (pirita) que es presenten en forma d’un mineral grogós i brillant.
El fet que aquest jaciment sigui proper a la costa va fer que fos explotat ja des de molt antic. A la zona de Can Tintorer, ja foren explotades pels ibers ja fa uns 2000 anys. Les estructures mineres corresponents a aquest periode postren dues modalitats, per un cantó trinxeres a cel obert i per l’altre estructures totalment subterrànies. Posteriorment els romans continuaren explotant aquestes mines, fet que s’ha pogut corroborar gràcies als vaixells enfonsats i posteiorment trobats a les sorres, que portaven carregaments sencers d’aquest mineral.
En època medieval el ferro s’utilitzava per multitud d’eines de pagés i com a armament. El mètode utilitzat per extreure’l era la faga catalana, molt apreciat per la magnifica qualitat del metall obtingut.
L’explotació del ferro fou abandonada, aparentment després de l’edat mitjana, fins al S XIX. Entre els anys 1845 i 1849, una empresa francesa realitzà prospeccions a Gavà i obrí alguna de les mines que es poden veure al vessants nord del turó de les Orioles, i entre 1857 i 1880 fou la fundició barcelonina Castanys i Cia la que inicià les mines al turó de Rocabruna. Malauradament, aques ferro no era massa bó per a les necessitats industrials: les mines tenien una baixa activitat, i estaven moltes vegades aturades. A inicis del s. XX el ferro de Gavà s’exportava cap a França per una duana de 2n ordre instal·lada a la platja, prop de la Murtra.
El julio de 1941 encara es demanaven nous permisos referits a la mina denominda Tres Estrellas, i ens consta que les mines de Rocabruna van estar en funcionament fins a la 2ª meitat dels anys 50, a través de l’empresa Ferrominera Catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario