Avenc del Gomis

Avenc al Garraf amb “grans possibilitats”

Avui donem a conèixer al ciberpúblic el nostre petit tresor espeleològic. Es tracta de l’avenc d’en Gomis, situat a la zona del pla de Campgràs.

Aquest avenc el varem descobrir quan encara era un marrec cap allà a l’any 2000. Sí encara que no us ho acabeu de creure el trobarem sol , abandonat a mig lcamí del Avenc del Asensio i de la Fragata i no s’enfonsava més de 2 pams sota terra. Nosaltres ( que som uns filantrops espeleològics) de seguida el vam acollir al nostre grup i molts van ser els caps de setmana que ens dedicarem a fer-lo un avenc com cal. A cabassos emplenats de pedres i terra l’anàvem ajudant a créixer. De seguida es va fer més formós del que ens hauríem imaginat mai i a així que baixàvem es feia més i més ample.
Però ves qui ho hauria de dir... la bèstia es va fer massa grossa i perillosa i el que va començar com un joc es va convertir en una espècie de penosa condemna en què hi havia pena de la vida per poder treure a l’exterior del cada vegada més profund i sinistre forat un escarransit cabasset de terra. L’avenc el fèiem nosaltres amb les nostres mans o si més no estàvem desenterrant-lo pedra a pedra,cabàs a cabàs..Això sí el nostre rendiment amb mineria manual va arribar a nivells tant alts d’automatització i eficiència que ja els hi hagués agradat als antics egipcis.
Dos de nosaltres ens col•locavem al fons de l’avenc, l’un armat de piqueta i parpalina es dedicava a treure el més rapidament possible la quantitat justa de terra per omplir el cabàs, mentrestant l’altre desenganxava els cabassos buits que venien de l’exterior i en el moment just li entregava al company perquè pogués omplir-lo de terra per posteriorment tornar-lo lligar a la corda ben plenet de pedres i terra. El 3r esclau situat a la boca així que notava el maleït pes a la corda estirava amb ajuda d’un bloqueixador fins tenir a les seves mans l‘apreciat material el qual era entregat a un quart company que a l’estar a la superfície lliure d’ancoratges podia moure’s els metres suficients per abocar el cabás (cada vegada més lluny perquè l’acopi s’anava fent tant gran que aviat els cartògrafs del parc haurien de representar el nostre nou turó als seus mapes) i el cabàs buit se li tornava al 3r i d’aquest al que estava al forat i torna a començar el cicle.

Bé al final en va sortir un fus d’un 9 m de profunditat amb una petita escletxa, que entre formacions, deixava veure al fons un petit pou en què les pedres hi queien uns 6 o 7 m com a mínim.
Jo personalment crec que desobstruït i eixamplant la boca d’aquest darrer pou es podria trobar quelcom interessant i amb moltes possibilitats..., però s’ha de fer feina i tenir paciència.
Així que ja ho sabeu si algú en té, estarem encantats de que ens relleveu, si ens voleu trucar fins-hi tot ho podríem tornar a intentar entre tots.

Aquí teniu coordenades, el croquis i algunes fotos:

Coordenades WGS84

• X: 408951.20
• Y: 4571124.00
• Z: 510

Croquis

Petita seqüència d’extracció d’una gran pedrota