El cap de setmana del 19
i 20 d'abril hem celebrat les V Jornades d'Espeleologia al Garraf, i un cop més
han suposat un retrobament d'exploradors, investigadors i amics, i tots
apassionats pel Garraf.
Tot i que aquesta
edició les ponències s'han repartit en 2 dies, la resposta del públic ha estat
molt bona, el divendres comptàrem aproximadament amb 25 persones i el dissabte amb
20. En definitiva durant dos dies hem quedat absorts pels avencs i coves.
En total ja sumem 19
treballs presentats: Exploracions, arqueologia, història, hidrogeologia,
medicina i biospeleología.
El divendres es van
presentar els treballs d'exploracions, on es van detallar les històries, les
desobstruccions i les descripcions de les noves troballes. Després d'una
introducció dels ponents, les exposicions es van exhibir en format vídeo.
NOVES
TROBALLES DE LA SES DEL GER
L'avenc de la Pleta és
localitza al fons la Pleta. La primera exploració es va realitzar pel GES del
CMB (1956), amb una fondària de -11 metres. El 2009 dels Germans Serrano
realitzen una desobstrucció, que obri pas a dos nous pous de grans dimensions.
Al final d'aquests és troba una gatera vertical, pendent de pròxims treballs.
La profunditat,fins ara és d'uns 80 m.
L’avenc Alex Serrano
és una inèdita i bonica cavitat de 16 m de profunditat, situada en el fons de
la Pleta. Descobert el 19 de Novembre del 2011, en una sortida de prospecció
per l’Alex Serrano, que ho comunica als companys del club. Una setmana després
en realitzen l'exploració de l'avenc, i n'aixeca la topografia.
NOU
DE LES ALZINES
Jordi Trujillo i Victor Ferrer,
ambdós de l'EspeleoCorb de Corbera de Llobregat ens van explicar com va ser el
descobriment i l'exploració d'aquest nou avenc: Durant les tasques de
prospecció del jaciment arqueològic de les dolines de les Alzines, els
arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari (GRQ) de la Universitat de
Barcelona, van descobrir la boca i van explorar el primer pou. Posteriorment
els membres de l'EspeleoCorb realitzaren la primera desobstrucció, trobant
amplis pous fins a la cota aproximada de - 113 m. Aquí els treballs de
desobstrucció continuen, oferint encara interessants incògnites.
Durant
el matí de dissabte les ponències van ser de caràcter científic.
ELS NEANDERTALS AL GARRAF.
Joan Daura i Montserrat Sanz. Dpt. de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de
Barcelona.
En els darrers anys les investigacions s’han
materialitzat mitjançant diversos projectes de recerca a la zona del massís del
Garraf-Ordal, al sud-oest de la ciutat de Barcelona, mitjançant l’estudi i
excavació de diferents jaciments:cova del Rinoceront, coll Verdaguer, cova del
Gegant, dolines de les Alzines etc..
Des d’aquest grup es duen a terme estudis sobre la
presència dels Neandertals al litoral mediterrani en especial atenció a la seva
relació en el territori amb els carnívors.
Al massís de Garraf es coneix molt bé com era el
poblament durant el Paleolític mitjà, moment en el qual van habitar els
neandertals (Homo neanderthalensis). Aquesta espècie del gènere Homo va viure a
Europa i part d’Àsia entre els 250-230 ka i els 40 ka, tot i que en alguns indrets,
com al sud de la Península Ibèrica, no es varen extingir fi ns als 28 ka.
Al Garraf, un clar exemple de l’utillatge produït pels
neandertals és el jaciment a l’aire lliure de la Dolina de l’Esquerda de les
Alzines, entre Begues i Vallirana. D’aquest indret provenen més de 2.000 restes
lítiques amb un ampli ventall de categories tècniques que suggereixen la
realització de processos de talla en el mateix jaciment. A més, hi ha una bona
representació i varietat de matèries primeres que ens indiquen que els grups
tenien una mobilitat entre la zona elevada del massís de Garraf i la vall baixa
del riu Llobregat.
En els altres jaciments les restes lítiques són escasses,
com la cova del Rinoceront, la cova del coll Verdaguer i la cova del Gegant.
En aquests casos es tracta d’artefactes configurats i
transportats, i les activitats de talla en el jaciment són escasses. Es tracta
d’indrets que han estat utilitzats per carnívors com a caus i on la presencia
humana és esporàdica.
Cova del coll Verdaguer.
Tot i que les restes humanes atribuïdes als neandertals
són escasses a Catalunya, en el cas del Garraf, la cova del Gegant ha
proporcionat un dels pocs fòssils d’aquesta espècie. Un dels fòssils més importants per al coneixement de la prehistòria
de Catalunya és la mandíbula de neandertal (Homo neanderthalensis) de la cova
del Gegant de Sitges. La importància de la resta radica, especialment, en
l’escassetat de fòssils humans d’aquest període i en el fet que és un dels més
antics de Catalunya i el més antic del Garraf. La cronologia d’aquesta resta se
situa entorn els 50-80 ka, dins dels estadis isotòpics 3 i 4, i prové de les
excavacions realitzades a la cavitat per part de Mn. S. Casanova a la dècada
dels cinquanta.
Mandíbula de neandertal de la cova del Gegant.
Estudi genètic del troglocharinus
i projecte meta menardi.
Jordi
Comas. Associació Catalana de
Bioespeleologia.
Troglocharinus
La biòloga Valeria
Rizzo i els seus companys de l'Associació Catalana de Biospeleología han
estudiat la filogenètica del coleòpters cavernícola Troglocharinus. Jordi Comas
de l'Associació Catalana de Biospeleología, ens va explicà el propòsit de
l'estudi i la seva metodologia.
Les principals
conclusions:
- Es dedueix la necessitat de reordenar la sistemàtica del gènere, especialment en el grup de T. ferreri.
- El grup T. ferreri presenta una àmplia gama de variabilitat genètica, i una interessant distribució molt localitzada.
Aquest treball és un
projecte de l'Institut de Biologia Evolutiva, Barcelona, del CSIC-UPF. S'ha
pogut comptar amb les sortides de camp dels dijous organitzades per en
Victòria, que també han facilitat la recollida de material per l'estudi.
Distribució del Troglocharinus.
Projecte meta menardi
A proposta de la “German
Speleological Federation Verband der deutschen Höhlen- und Karstforscher e.V”.
el 2012, s’ha declarat la popular Meta Menardi, freqüent en els medis
subterranis, com aranya europea de l’any. Cada grup nacional
estudiarà el seu material i al final hi haurà un treball conjunt per conèixer
amb exactitud la distribució europea.
El material que es
necessita no és molt abundós, amb un sol exemplar per cavitat, guardat en
alcohol de 96º i un total de 3 o 4 cavitats per massís o unitat geogràfica ja
és més que suficient.
Aranya, Meta Menardi.
S'acomiada el simpàtic Jordi Comes.
Al final de les
presentacions i com a conclusió l'amic Miquel Nebot ens va animar a seguir amb
aquest format de jornades i va elogiar l'esperit comunicatiu i de veïnatge que
suposa aquesta trobada anual.
Amb un pica-pica vam
donar per concloses les jornades. Aquest any per falta de quòrum es decideix
anul lar el bateig espeleològic.
Doncs entusiasmats i
agraïts us esperem el proper any amb nous treballs.
NOTA: El resum de les jornades està extret d'articles dels ponents.
El passat divendres, el nostre company Toni Guash ens va presentar una nova manera de diposar de mapes lliures, com la wikipedia, però en cartografia. Es tracta de 
4. RESULTATS PRELIMINARS DEL MONITORATGE ATM. A L'AVENC DEL LLAMP - X.Font, A. Sanmartí i R.Cano. (Facultat de Geologia de la UB i l'Espelogrup de l'UME de Gavà)
