V JORNADES D'ESPELEOLOGIA AL GARRAF + VISITA A L'AVENC MARGE DEL MORO

20, 21 i 22 d’abril de 2012.

La Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME), vol apostar fort per la promoció, coneixement i pràctica de l’espeleologia. Aquestes jornades serveixen com a plataforma de difusió i promoció dels estudis espeleològics que tenen lloc al Garraf.

Divendres, 20 d’abril

(Al local de l’entitat, Rbla 4, Gavà)

20.00h

PRESENTACIÓ DE LES JORNADES

Raúl Cano. Vocal EGUME

20.15h 1a ponència

NOVES TROBALLES DE LA SES DEL GER

Espeleòlegs de la SES del GER (Sant Pere de Ribes)

L'activitat espeleològica de la S.E.S del GER és l'investigació i exploració de noves cavitats, així com la revisió de les ja conegudes. Ens presentaran noves troballes, tant interessants com l’avenc de la Pleta, uns impressionants pous que assoleixen els -75 m.

20.35h 2a ponència

L’AVENC NOU DE LES ALZINES

Victor Ferrer i Francesc Alarcón. Espeleòlegs del Espeleocorb (Corbera)

Després dels treballs de prospecció de l'equip de paleontòlegs i arqueòlegs a la dolina de les Alzines, va aparèixer d'aquest nou avenc. Els espeleòlegs del Espeleocorb l'han explorat i topografiat, i fins ara han arribat a la cota -115 m, tota una gran cavitat al Garraf.

Dissabte, 21 d’abril

(Al local de l'entitat, Rbla 4, Gavà)

10.00h 3a ponència

Neandertals AL Garraf.

Joan Daura i Montserrat Sanz. Dpt. de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona.

El Grup de Recerca del Quaternari (GRQ) és una entitat sense afany de lucre vinculada al SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona que té com a principal objectius la recerca científica dels jaciments plistocens amb presència d’humans i carnívors. En els darrers anys les investigacions s’han materialitzat mitjançant diversos projectes de recerca a la zona del massís del Garraf-Ordal, al sud-oest de la ciutat de Barcelona, mitjançant l’estudi i excavació de diferents jaciments (cova del Rinoceront, coll Verdaguer, cova del Gegant, dolines de les Alzines etc.).

La Cova del Gegant és un dels principals jaciments, destaca per la redescoberta l'any 2005 d'una mandíbula de neandertal, una de les poques restes humanes anteriors a l'Homo sapiens trobades a Catalunya

10.30h 4a ponència

Estudi genètic del troglocharinus i projecte meta menardi.

Jordi Comas. Associació Catalana de Bioespeleologia.

La biòloga Valeria Rizzo i els seus companys de l'Associació Catalana de Biospeleología han estudiat la filogenètica del coleòpters cavernícola Troglocharinus. Jordi Comas de l'Associació Catalana de Biospeleología, ens explicarà el propòsit de l'estudi i la seva metodologia.

També ens explicarà el projecte d'estudi europeu sobre l'aranya Meta Menardi, molt freqüent en els medis subterranis.

Diumenge, 22 d’abril

A les 8 del matí davant d’UME.

Visita a l’avenc Marge del Moro (Vallirana)

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

Dimarts, dimecres i divendres de 19 a 21 h

Al local de l’entitat

Rambla Lluch, 4 Gavà

Tlf: 93.662.01.24

Web:www.umegava.org

Les sessions són GRATUÏTES.

VISITA A L’AVENC MARGE DEL MORO

Preu de la sortida = 20 €

(inclou assegurança)

Federats FEEC o Espele = 5 €

(modalitat mínima C)

Places limitades a 20 persones

INSCRIPCIONS FINS EL 13 D’ABRIL

OpenStreetMap

El passat divendres, el nostre company Toni Guash ens va presentar una nova manera de diposar de mapes lliures, com la wikipedia, però en cartografia. Es tracta de OpenStreetMap. És un projecte col·laboratiu per crear mapes de contingut lliure usant dades obtingudes mitjançant dispositius GPS i altres fonts de dades.
La ventatja principal és que pots accedir a tot el contingut dels mapes per editar el contingut. Per accedir has de registrar-te com a usuari i et pots descarregar un editor de mapes per anar treballant i actualitzant les dades del mapa.
De moment he anat introduïnt algunes coordenades d'avencs del Garraf i de l'Ordal i us animo a que ho proveu i continueu afegint dades al mapa

http://www.openstreetmap.org

IV JORNADES D'ESPELEOLOGIA AL GARRAF (2)

El passat dissabte i diumenge, 30 d'abril i 1 de maig, varem celebrar les IV Jornades d'Espeleologia al Garraf.

Lo primer és agrair als ponents l'esforç i entusiasme que han fet possible aquesta nova edició. Els treballs presentats han resultat unes magistrals conferències: Ferran Cardona, amb la seva crònica de l'exploració de la Falconera, i Oriol Vicente i Carlos Tornero amb la seva il.lustració de la campanya arqueològica que estan desenvolupant a la cova de Sant Llorenç.
L'assistència durant el dissabte va ser reduïda, unes 15 persones; problema que solucionarem en les pròximes Jornades portant hostesses seleccionades per Berlusconi (que té bon gust). Al contrari del que sol ser habitual, el bateig a l’Emili va ser molt concorregut amb un total de 11 iniciats.


PRESENTACIÓ DE PONÈNCIES:

EL REPTE DE LA FALCONERA.

Ferran Cardona. Geòleg i espeleòleg de l’ECG (Espeleoclub de Gràcia, Barcelona).

En Ferran ens va relatar les cròniques de les diferents actuacions pel descobriment i aprofitament de la principal surgència del Garraf, la Falconera, treball que va recollir al llibre “Avenc de l'Esquerrà 100 Anys d'història ( 1908 - 2008 )”, Ed. Centre de Documentació i Activitats Espeleològiques. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

Al final ens va detallar la campanya realitzada als finals dels 80 per l'ECG, com a millor referència adjuntem la crònica del Grans Cavitats de Catalunya II:

“El 1988 espeleòlegs de l'E.C.G. decideixen emprendre de nou les exploracions subaquàtiques a la Falconera.
(...)
El 14-1-89, J.L. Camus efectua una immersió. Sorprenentment, i en contra del que fins ara es considerava d’acord amb la topografia de Petit-Recuero, la galeria es tanca totalment als 200 m; en aquest punt, un enorme pou el diàmetre del qual es estimat en 20 m, suposa la continuació vertical de la cavitat. L'escafandrer davalla fins a -50'4 m i dona mitja volta ja que no anava preparat per a grans fondàries, que exigeixen una especial barreja de gasos.
Aquestes circumstàncies sorprenen molt al món espeleològic i l'E.C.G. realitza un esforç humà i econòmic a fi de poder prosseguir l'exploració. X. Garza, amb la col•laboració d'altres escafandrers de l'E.C.G., farà tot el possible per deixar la cavitat preparada el millor possible a fi que J.L. Camus pugui efectuar una immersió de punta amb una barreja especial de gasos i amb uns mitjans que només disposen actualment els francesos.
(...)
El 26-2-89, X. Garza torna a realitzar una immersió, que duraria 180 minuts, clavant claus a fi de deixar definitiva la instal•lació de fil guia.-Aquesta immersió li costaria un accident de descompressió. Els seus companys el traslladaren urgentment a Barcelona per tal de ficar-lo dintre d'una càmera hiperbàrica.
Per fi arriba el dia de la immersió, el 4-3-89. J.L. Camus, amb un espectacular equip amb barreja de gasos, amb heli, i amb oxigen per realitzar la descompressió, efectua la immersió. Segueix la galeria trobada per X. Garza, que , després de la rampa es fa rigorosament plana. Recorre uns 80 m mes a una fondària de 81 m i torna. La galeria continua, sembla ser, amb espectaculars dimensions, per bé que donada l'escassa visibilitat nomes anava seguint una paret o el terra, aquest darrer format d'un profund sediment fangós.”

Ja han passat 22 anys des de llavors i encara romanen les dues principals incògnites:

- La galeria Petit-Recuero, és la mateixa que es va trobar en les exploracions de l'ECG?

- La Falconera continua, la galeria principal al final de l'exploració presentava importants dimensions, quan un nou equip podrà revelar els secrets que amaga?

APORTACIÓ A LA DEFINICIÓ DE LES OCUPACIONS NEOLÍTICAS
DEL NORD-EST PENINSULAR: LA COVA DE SANT LLORENÇ (SITGES, BARCELONA).

Carlos Tornero i Oriol Vicente, arqueòlegs del Departament de Prehistòria de la UAB .

En una primera intervenció, Oriol Vicente ens va explicar en què consisteix les tasques d'un arqueòleg i ens va emmarcar els estudis de la cova de Sant Llorenç dins del neolític. Els estudis s'estan desenvolupant dins Seminari d'Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient i el Mediterrani, amb projectes a Síria, Turquia, Nord d'Àfrica i Catalunya.

Posteriorment Carles Torner va explicar el desenvolupament de la campanya, detallant les diferents fases d'estudi, posant l'accent en els antecedents arqueològics.

Ens va presentar l'estratigrafia trobada i la seva correlació amb les "cultures" o estadis, mostrant els diferents elements: útils en sílex, fragments ceràmics i indústria en os. Com a curiositat un dels elements més simbòlics trobats és un gran contenidor amb decoració de cordó llis formant motius geomètrics que recorden una estrella (possiblement epicardial, entre 4000 i 5000 aC, era la primera Estrella Damm ", ja es veurà)

Conclusions :

- Intervenció en jaciment "històric" del Cardial Català

- Recuperació i integració de materials i documentació dispersa

- Objecte d'estudi: Implantació de les primeres comunitats camperoles en el Nord-Est Peninsular.

- Projecte d'excavació en ple curs (propera campanya juny / juliol 2011) email contacte: Oriol.Vicente @ uab.cat, Carlos.Tornero @ uab.cat

Una altra conclusió que afegim i ens serveix per als dos treballs, és lo sorprenent que resulta que unes muntanyes tan properes a Barcelona, tan visitades, tan controlades, presentin encara enigmes geogràfics i arqueològics tan importants com la Falconera o els possibles assentaments neolítics, encara pendents de donar-nos sorpreses. Però això és una bona condició per als que encara ens diverteix descobrir coses.

VISITA A L’AVENC EMILI SABATÉ.

El diumenge van descobrir l'espeleologia 11 persones i esperem que algú s'hagi quedat amb ganes de seguir.

Ens veiem l'any que ve.

Raúl Cano

IV SIMPOSIO INTERNACIONAL SOBRE EL KARST (SIKA-2010)

Entre el 27 y el 30 de abril se ha celebrado el IV Simposio Internacional sobre Karst (SIKA-2010).
Para este evento preparamos un artículo sobre los resultados atmosféricos en el Llamp, y el 28 de abril presentamos un poster explicativo.
La disponibilidad de tiempo y dinero nos ha obligado a asistir solamente a las ponencias del día 28, aunque ha resultado una jornada ciertamente enriquecedora.

OBJETIVO Y ESTRUCTURA DEL CONGRESO

En esta cuarta convocatoria, el Simposio Internacional sobre Karst (SIKA-2010) tiene como objetivo principal debatir y dar a conocer las últimas tendencias de investigación en materia de Acuíferos Kársticos y Recursos Hídricos, a partir de resultados obtenidos con diferentes metodologías en distintas áreas kársticas del mundo.
Los temas que se proponen desarrollar en el marco de este simposio se describen a continuación:

- El agua y el karst: hidrogeología kárstica, investigación y protección de recursos hídricos en el karst.
- Karst y patrimonio natural: modelado kárstico, ecosistemas kársticos, importancia del agua subterránea en el medio ambiente.
- Relación entre el hombre y el karst: turismo y karst, cuevas turísticas, agua en la zona no saturada, impactos ambientales y riesgos asociados en el karst.
- Ingenieria geológica y acuíferos kársticos: grandes estructuras (tuneles, presas), almacenamiento de CO2, y otros.

En la siguiente dirección está el índice de los trabajos presentados:
http://www.springer.com/earth+sciences+and+geography/hydrogeology/book/978-3-642-12485-3

PONENCIAS A LAS QUE HEMOS ASISTIDO

La organización ha sido muy estricta con el respeto a los tiempos de las presentaciones, siempre han sido de 10 minutos, con lo cual se ha permitido la exposición de hasta 31 trabajos, sólo en la jornada del miércoles.
Las temáticas tratadas han sido hidrogeoquímica y la protección y vulnerabilidad del karst. Destacamos los trabajos dirigidos a la cartografía de vulnerabilidad en el karst, proyectos financiados por la UNESCO que no acaban de presentar estándares internacionales. Otra magnífica presentación, fue a cargo del profesor Tadej Slabe (Eslovenia), el cual nos ilustró sobre la gestión del karst en su país, y cómo están llevando a cabo todo una escuela del karst.

En las exposiciones con poster encontramos unos muy interesantes trabajos sobre Altamira (también sobre modelos espeleoatmoféricos, del Museo Nacional de Ciencias Natruales) y la cueva de Castañar (mineralizaciones y efectos de la corrosión en estas, de la universidad de Alicante y el CSIC).

VALORACIÓN DEL CONGRESO

Lo que hemos visto ha resultado una excelente plataforma divulgativa. Buena organización, buena programación y excelentes trabajos.

REFLEXIÓN SOBRE LA INVESTIGACIÓN DEL KARST EN CATALUÑA.

La primera reflexión después de ver como se está trabajando en el karst en el mundo, es ¿por qué en nuestra casa es tan sumamente difícil hacer algo? Indudablemente que pretender estar a la altura de ejemplos modélicos como el de Eslovenia, donde el karst es paisaje, patrimonio, cultura y recursos, es absolutamente absurdo. En Catalunya, la docencia hace tiempo que hizo desaparecer el karst, si es que existió. Esto provoca que para la administración sea algo inexistente, y las iniciativas voluntariosas sobre estudios en el karst son imposibles de materializar. El apego por nuestros macizos se basa conocimiento del medio, conocimiento que enriquece el patrimonio y enorgullece a sus usuarios. Mi opinión es que no tenemos altura deseada. La administración se tiene que poner al loro, y por lo menos mirar un poquito al vecino, que ya tiene la casa barrida.

Raúl Cano

ESTUDIS ESPELEOATMOSFERICS AL GARRAF

En relació als estudis espeleoatmosfèrics que duem a terme al Garraf, Gavà Televisió el febrer del 2009 ens va fer un petit reportatge que resumeix bé la metodologia de treball.

Agraïm a Gavà TV el treball fet així com la disposició d'aquest.

Raúl Cano

III JORNADES D'ESPELEOLOGIA DEL GARRAF

El dissabte 10 d'abril del 2010 varem celebrar les III Jornades d'Espeleologia del Garraf. Esdeveniment encara jove però que ja ens atrevim a dir que ha superat l'etapa experimental.
Enguany la jornada de ponències s'ha celebrat en el centre del GER, de Sant Pere de Ribes, el motiu ha sigut presentar aquest centre com a grup d'espeleologia; molts espeleòlegs ja coneixem les múltiples exploracions dels germans Serrano i aquests han volgut reivindicar, per a l'espeleologia, el nom del seu grup. Doncs bé, hem quedat totalment meravellats per l'agradable acolliment i les magnífiques instal·lacions. A tot això ha acompanyat la nodrida presència d'un públic molt interessat, unes 40 persones.
Des de la UME volem agrair l'esforç desinteressat de tots els participants que han fet possibles aquest esdeveniment:

- Pau, president del GER
- Lluís Auroux, Floren Fadrique i Jordi Comas. Biòlegs de l’Associació Catalana de Bioespeleologia.
- Miquel Nebot i Manel Llenas. Paleontòlegs de Secció Villalta d'Arqueologia i Paleontologia, de la FCE.
- Brauli Torres i Jordi Llorca. Espeleòlegs del Grup Espeleològic Badalona.
- Santiago Serrano y Alejandro Serrano. Espeleòlegs del SES del Ger (Sant Pere de Ribes).

BIOESPELEOGIA ALS AVENCS I COVES DEL GARRAF.
Lluís Auroux, Floren Fadrique i Jordi Comas.
Biòlegs de l’Associació Catalana de Bioespeleologia.

Lluís Auroux, Jordi Comes i Floren Fadrique ens van emmarcar la biologia que trobem en els avencs del Garraf. Van definir l'hàbitat, van relacionar els organismes cavernícoles i ens van indicar les seves adaptacions. A continuació van explicar els treballs genètics que estan realitzant junt amb la UPF i el museu de Zoologia de Barcelona: L'estudi del ADN del coleòpter “Toglocharinus Ferreri” està aportant informació de com la distància geogràfica , en el mateix Garraf, queda manifestada en el ADN, es pot construir tot una evolució de morfologies, de manera que són els extrems els més diferenciats. Finalment ens van indicar com s'han de prendre les mostres d'aquests trogloxens, i la necessitat que actualment tenen d'arreplegar mostres pel fet que el material de col·lecció no presenta les garanties suficients per a un estudi de ADN.

REGISTRE PALEONTOLÒGIC ALS AVENCS I COVES DEL GARRAF.
Miquel Nebot i Manel Llenas.
Paleontòlegs de Secció Villalta d'Arqueologia i Paleontologia, de la FCE.

En realitat van consistir en dues presentacions:
En la primera, Miquel Nebot, ens va fer una introducció als diferents ambients que han constituït el quaternari. Es va presentar la distribució geogràfica i en el temps (des dels últims 2 milions d'anys) de la fauna fòssil del Garraf. De forma molt il·lustrativa i intuïtiva es va mostrar com el registre fòssil dels avencs pot ordenar-se i aportar informació de com ha anat evolucionant els ambients del massís

En la segona part, Manel LLenas, va fer una presentació sobre com s'introduïa el material fòssil en les coves i avencs, des de la mort dels organismes fins a la constitució de bretxes de reblert, restes disseminades o fins i tot incrustaments calcítics.
Es va explicar el paper que pot desenvolupar l'espeleòleg enfront del registre fòssil i com Catalunya hem de comportar-nos enfront d'un fòssil.
Amb un magnífic exemple d'un rinoceront, totalment recobert d'un incrustament calcític, es va mostrar un vídeo on es veia com mitjançant un motlle “in situ” es pot obtindre important informació per a la paleontologia.

L’AVENC DE LA FERLA,
Brauli Torres i Jordi Llorca.
Espeleòlegs del Grup Espeleològic Badalona.

Jordi Lloca i Brauli van presentar les seves exploracions a la Ferla. Després de més de 30 setmanes de treballs, amb un important equip multiclub, s'ha escalat un total aproximat de 150m, s'han realitzat diverses desobstruccions i explorat galeries. La Ferla ha deixat de ser un esglaonat de pous per a convertir-se en una complicada xarxa de pous i galeries.
Sens dubte ha sigut tot un exemple del treball de grup i perseverança.

L’AVENC DE ‘ESQUERRÀ – OPERACIÓ NIVELL FREÀTIC.
Santiago Serrano y Alejandro Serrano
Espeleòlegs del SES del Ger (Sant Pere de Ribes)

Santiago i Alejandro Serrano (els Dalton) després de prometre'ns en les II Jornades que tornarien, ho han complit. Com resultat han presentat l'estat actual de les seves exploracions a l’Esquerrà. Enguany s'han centrat en la part alta de la cavitat, fent una revisió detallada de la topografia antiga. Han aportat múltiples pous i connexions i com a tram més significant es podria destacar la galeria “Passatge de la Flama de les Ànimes (accés des del P. JM Anglada, de la via Anna).
Que direm... han tornat a prometre que tornaran.

SURTIDA AL PASSANT.
Hem hagut de canviar l'Emili pel Passant però també ha servit. Només es van apuntar dos entusiastes (Dani i Ferd), pot ser que una mica enganyats, però va ser divertit i va servir perquè Marc provara el seu frontal número 5 (de Xina).

Fins les IV Jornades.

III JORNADES D'ESPELEOLOGIA DEL GARRAF

Iii jornades

View more presentations from jaimecanorelucio.

ESPELEOCAT TALLERS 2009

Este viernes 30/10/09 se celebró, en la sala Sant Jordi (Gavà), el 6º taller del espeleocat. Con el motivo de los estudios espeloatmosféricos se presentaron los trabajos del Dr de Izaguirre, sobre los efectos fisiológicos debido a las atmósferas suboxigenadas, y los trabajos de la UME, sobre el modelo espeloatmosférico en el avenc del Llamp.

Pese a que estos estudios ya fueron expuestos en las “II Jornades Espeleologiques del Garraf”, a petición de la Federació Catalana d’Espeleologia se organizó el taller, donde se pusieron a día nuevos resultados y conclusiones:


- Exposición del Dr de Izaguirre: Aplicación de la metodología de estudio en la atmósfera cavernarias para los estudios en escenarios “indoor”.




















- Exposición UME: Resultados finales de la campaña de monitoreo (Julio 2008 – Julio 2009) de los parámetros atmosféricos en el Llamp. Se remarcan los resultados inéditos acerca del proceso de inyección de CO2 en la caverna:

Como las mareas barométricas diariamente condicionan la calidad del aire.

Como el CO2 entra en los espacios grandes, siempre entrando primero por las zonas basales, y despreciando así cualquier proceso de sedimentación gaseosa.




















Una vez más la asistencia fue muy escasa, asunto el cual deberá ser considerado a la hora de futuros planteamientos.

Por último agradecer a los asistentes su atención, especialmente a los cronistas de la red, Sr. Victoria y Sr.Trujillo.

Raúl Cano

Herramienta para representar topografias

La siguiente aplicación permite dibujar coordenadas x,y,z de un archivo Excel a Autocad.
Los pasos que hay que seguir son los siguientes:

1.- ABRIR EL ARCHIVO DE EXCEL (HABILITAR LAS MACROS)
2.- DONDE ESTAN LAS COORDENADAS DE EJEMPLO, SE PEGAN O ESCRIBEN LAS QUE TENGAS QUE INSERTAR
3.- SI QUERES CAMBIAR ALGUNA OPCION COMO ALTURA DE TEXTO, COLOR, SI QUIEREN QUE Z SALGA COMO TEXTO O COMO PARTE DEL PUNTO
4.- TECLEAN EL BOTON DE LA MACRO.. Y YA ESTA!!! , LAS COORDENADAS APARECEN EN EL DIBUJO ACTUAL, SI NO ESTA ABIERTO AUTOCAD ESTA MACRO LO ABRE Y CREA UN DIBUJO NUEVO

descargar

ESPELEOGENESIS

Us adjutem un l'enllaç d'un interessant blog divulgatiu de geologia

http://espeleogenesis.blogspot.com/

http://espeleogenesis.blogspot.com/
"Este blog se ha creado porque en internet se encuentran muy pocos artículos libremente disponibles, que describen los procesos espeleogenéticos en castellano. Por eso he decidido de escribir y publicar algunos artículos yo mismo. Intento escribir especialmente para la gente que no tiene unos conocimientos muy amplios de la espeleología científica, usando un mínimo de terminología científico. Sin embargo, algunos artículos pueden parecer más pesados que otros, porque sigue siendo un tema altamente especializado que a menudo se necesita leer dos veces. Por esta razón y para agilizar el entendimiento, la mayoría de los artículos son cortos y tratan de un solo tema. Las faltas en castellano, que sin duda vais a encontrar, me tenéis que perdonar porque no soy español."
http://espeleogenesis.blogspot.com/

Resum sobre el estudi del cabal, qualitat hídrica i dinàmica kàrstica a la surgència de La Falconera (Garraf)

RESUM CAMPANYA FALCONERA 2006 – 2007.

Durant el 2006 i 2007 el Dr. X.Font (Facultat de Geología de la UB), A. Sanmartí i R. Cano (ambdós de l’Espeleogrup de la Unió Muntanyenca Eramprunyà, Gavà) van portar a terme una campanya de mostreig a la Falconera, obtenint 17 dades de cabal, 17 mostres d'analítica “in situ” i 10 mostres d'analítica a laboratori, de metalls i elements traça. Amb aquests resultats i tenint en compte que a data de l'edició d’aquest llibre encara s'està redactant el treball, es presenten les següents conclusions:

Cabal:
S'han obtingut valors sensiblement més baixos que els esperats segons els antecedents (500 l/s), el cabal base s'estima entre els 300 i 400 l/s, en els moments de màxim estiaje es redueïx a 250 l/s. Tres dies després d'una tempesta de 22 mm el cabal punta va arribar als 1700 l/s. Les precipitacions mitjanes anuals de l'any 2006 i 2007 són respectivament 362 mm i 469 mm. S'ha estimat un àrea de conca de 20 Km2, càlcul desenvolupat mijançant un balanç hídric on s’estima que la Falconera és la sortida del sistema i amb la premissa que l’escorrentia subterrània, en aquest sector del massís, correspon pràcticament amb tota l’escorrentia.

Qualitat hídrica:
El percentatge mig d'aigua dolça és d'un 80 %. Els resultats de l'analítica d'elements traça revelen puntuals concentracions anòmales de Mo, Mn, Cu i Fe, s’ha de constatar que encara deixen evidència de la vinculació hídrica Abocador – Falconera. Aquesta detecció s'ha realitzat mitjançant analítica molt sensible i les concentracions rares vegades superen els límits legals de toxicitat.

Dinàmica Karstica:
La funció del massís com a imbornal de CO2 no és gens menyspreable i ha de ser considerada en les estimacions de producció de CO2. De manera que segons l'alcalinitat mitja i el volum d'aigua mobilitzada, a l'any s'atrapen 1700 Tn de CO2, equivalent a la producció d'unes 300 persones (segons A.Uriarte 2003, les emissions per cápita a Europa estan entre 2 i 5 tC/any). Les tones de CaCO3 dissoltes s'han expressat en mm/Ka (mil·límetres de sòl dissolt en 1000 anys) i s'ha calculat una taxa de denudació entre 50 i 100 mm /Ca..Aquesta taxa sembla superior als valors esperats segons White (1984) i Yoshimura (1997).

PONENCIES UME

• PONÈNCIES ESPELEOLÒGIQUES
  ALGUNS TREBALLS EN EL MASSÍS DE GARRAF
  (2006-2007-2008).
  
  
  DATA: 14 DE JUNY DE 2008
  HORA: 10:00 h A 12:30 h
  LLOC: UME (RAMBLA LLUC 4, 1ª PLANTA)
  
  PRESENTACIÓ:
  
  A fi d'establir una plataforma divulgativa de treballs espeleològics desenvolupats en el massís del Garraf es proposa la presentació d'aquestes ponències. Es pretén donar a conèixer d'una forma àmplia, no tan sols al col•lectiu espeleològic, quina mena de treballs es porten a terme dins del massís.
  
  
  1ª PONÈNCIA:
  REDESCOBRIMENT DE L’AVENC DELS GUERRILLERS.
  
  PONENT: MARC ARBONÉS I RAFAEL FRAGUAS
  AGRUPACIÓ:SECCIÓ D’ESPELEOLOGIA CE SITGES.
  
  Es presenta el redescobriment de l'avenc dels Guerrillers, un dels avencs més bonics de Gavà. Es presentarà audivisualment la història de les tasques que s'han realitzat i es presentarà la nova topografia. És tot un exemple de com l'exploració encara pot revelar racons que passaran a ser referències del paisatge del Garraf i de Gavà.

• Una de les noves sales descobertes, amb abundants formacions.

2ª PONÈNCIA:
ADAPTACIÓ DELS ESPELEÒLEGS A LES ATMOSFERES QUE ENS TROBEM AL MASSÍS DEL GARRAF.

PONENT: IGNASI DE YZAGUIRRE.
Metge responsable del La represntació Territorial de Tarragona de la Secretaria General de l’Esport.
AGRUPACIÓ: GERS DE L’A.E. MUNTANYA.

En el darrer any i mig hem dut a terme dos estudis mèdics de l’adaptació dels espeleòlegs a les atmósferes que trobem als avencs del garraf. Les proporcions gasosses de l’aire enrrarit són molt característiques i diferents als de altres massissos que també hem estudiat i a alló que s’informa a la no molt munerosa literatura científica que hi ha publicada sobre aquest tema. La ponencia explicarà el que hem vist des del punt de vista mèdic i les conclusions a les que hem arribat.

• Indicador de perill a la boca del avenc del llamp

• Detall de nivell d'O2 a l'interior d'aquest avenc.

• Preparació de proves médiques a companys de L'UME.

3ª PONÈNCIA:
ESTUDIS HIDRO-ATMOSFÈRICS, EL MASSÍS DEL GARRAF EXEMPLE DE D’ENGOLIDOR DE CO2 (2006 – 2007).

PONENT: XAVIER FONT, ALBERT SANMARTÍ, RAÚL CANO.
AGRUPACIÓ: FACULTAT DE GEOLOGIA (UB) i UME (GAVÀ)

El modelatge càrstic ha estat tradicionalment exemple d'estudi de morfologies i paisatges de dissolució. Amb aquest treball es constata com els processos de dissolució generats pel CO2 constituïxen un important paràmetre ambiental: L'augment del CO2, principal gas hivernacle i precursor de l'escalfament general del planeta; genera el desglaç de l'àrtic i reculada de glaceres, però a més, el seu efecte directe sobre els massissos carbonàtics genera, un augment de la dissolució, un augment de la carstificació “el massís es desfà”. Com a contrapartida aquest massís immobilitza el CO2 atmosfèric, igual que ho fan els boscos.
Els treballs s'han realitzat en el massís de Garraf i han consistit en dues campanyes de mostreig en paral•lel a fi d'estudiar les relacions entre la composició atmosfèrica en l'avenc del Llamp (com representació de la zona vadosa) i el quimisme de l'aigua a la sortida del sistema (cova de la Falconera). L'estudi en el temps d'aquests ambients aporta informació sobre com canvis esdevinguts en l'atmosfera exterior condicionen la disponibilitat de CO2 així com les taxes de corrosió.

• Topografia Avenc del Llamp, a on s'han realitzat part dels treballs.
  
  


• Cova de la Falconera, principal surgència dels massis del garraf.

INTRODUCCIÓ A LA ESPELEOLOGIA (2006-2007-2008).

DATA: 15 DE JUNY DE 2008 HORA: 8:00

LLOC: UME, ACTE SEGUIT ES PUJARÀ A LA ZONA DE CAMPGRÀS.

Es faran dos sortides independents de manera que l'interessat pot triar una l'altre o les dues.

Visita a l'avenc de l'Emili Sabaté i/o Passant: preu 15 € (asseguraça ), preinscripcions abans del 6 de Juny. Les persones amb assegurances només pagaran 4 €. El nº màxim serà de 20 persones. Activitat programada per tot el matí.

Visita per conèixer l'exocarts: Es fará una petita passejada per conèixer les principals formes exocàrstiques, dolines, rascler i boques de diferents avencs (zona de Pla de Querol i Pla de Campgràs). Preinscripció fins el dia 13 de juny. El nº màxim serà de 20 persones. Serà gratuïta.Durada 2 hores.

Incripcions a l'UME Dimarts, dimecres i divendres de 19 a 21.

Sistema de comunicació subterrani

Sistema de comunicació subterrani


http://www.barrabes.com/tedra/video.asp

Aire enrarit al massís del Garraf

Article escrit per I. Yzaguirre, en el qual s'explica de forma general la especial naturalesa del aire en el nostre mitjà i les seves causes. També es menciona l'estudi que s'està duent a terme en els avencs del Garraf.

Estat de la qualitat atmosfèrica als avencs del sector Morella-Campgràs (Massís del Garraf. Barcelona) 2002-2003

Dins del massís del Garraf, el sector de la Morella-Campgràs és sens dubte la zona de major instensitat de pràctica espeleològica a Catalunya. Les característiques geomorfològiques; avencs amb boques petites i mal ventilades, així com la proximitat d'un productor de gas de primera magnitut com és l'abocador del Garraf, susciten la intranquilitat dels espeleòlegs. Instranquilitat no mal fundada ja que un important antecedent va posar en guardia la nostra comunitat: En 1974 mor un espeleòleg a causa d'una explosió de metà acumulat a l'avenc de Terradelles.
L'estudi s'ha centrat als avencs de la Sivinota, Pere, Carles Selicke, GIESC i Llamp, on al llarg de l'any 2002 i 2003 s'han realitzat una sèrie de mesures a diferents profunditats. El mesurador utilitzat és un detector de gasos de electrode de membrana selec tiva, el qual permet mesurar: % O2, % CH4 i explosius, ppm SH2 i ppm de CO2.
Les principals conclusions queden seguidament resumides:

• A tots els avencs estudiats s'arriba a nivells crítics en % O2, excepte a l'avenc Carles Selicke.
• Existeix una evolució temporal en la concentració d'oxigen.
• S'estableix una correlació entre la profunditat i l'empobriment de l'oxigen. L'empobriment correspon amb l'augment del CO2 com a conseqüència d'un gradient normal provocat per la major densitat i limitada ventilació.
• No s'han detectat gasos exclusius de la descomposició de la matèria orgànica, fet pel qual no es pot demostrar una contaminació originada pels gasos de l'abocador del Garraf.
• La morfologia dels avencs estudiats, junt amb la lenta renovació atmosfèrica, clasifiquen als avencs de cul de sac responent a un model d'atmosferes confinades.
• Es corrobora la metodologia emprada com a mitjà per arribar a conclusions sobre l'evolució de la circulació atmosfèrica interna.

Aquest trebal es va presentar al "1er Congrés Catlà d'Espeleologia (2004)".
Autors:
Albert Sanmartí
Paula Cociña
Raúl Cano