Cercar en aquest blog

lunes, 16 de mayo de 2011

OpenStreetMap

El passat divendres, el nostre company Toni Guash ens va presentar una nova manera de diposar de mapes lliures, com la wikipedia, però en cartografia. Es tracta de OpenStreetMap. És un projecte col·laboratiu per crear mapes de contingut lliure usant dades obtingudes mitjançant dispositius GPS i altres fonts de dades.
La ventatja principal és que pots accedir a tot el contingut dels mapes per editar el contingut. Per accedir has de registrar-te com a usuari i et pots descarregar un editor de mapes per anar treballant i actualitzant les dades del mapa.
De moment he anat introduïnt algunes coordenades d'avencs del Garraf i de l'Ordal i us animo a que ho proveu i continueu afegint dades al mapa



http://www.openstreetmap.org

miércoles, 4 de mayo de 2011

IV JORNADES D'ESPELEOLOGIA AL GARRAF (2)




El passat dissabte i diumenge, 30 d'abril i 1 de maig, varem celebrar les IV Jornades d'Espeleologia al Garraf.

Lo primer és agrair als ponents l'esforç i entusiasme que han fet possible aquesta nova edició. Els treballs presentats han resultat unes magistrals conferències: Ferran Cardona, amb la seva crònica de l'exploració de la Falconera, i Oriol Vicente i Carlos Tornero amb la seva il.lustració de la campanya arqueològica que estan desenvolupant a la cova de Sant Llorenç.
L'assistència durant el dissabte va ser reduïda, unes 15 persones; problema que solucionarem en les pròximes Jornades portant hostesses seleccionades per Berlusconi (que té bon gust). Al contrari del que sol ser habitual, el bateig a l’Emili va ser molt concorregut amb un total de 11 iniciats.


PRESENTACIÓ DE PONÈNCIES:

EL REPTE DE LA FALCONERA.

Ferran Cardona. Geòleg i espeleòleg de l’ECG (Espeleoclub de Gràcia, Barcelona).

En Ferran ens va relatar les cròniques de les diferents actuacions pel descobriment i aprofitament de la principal surgència del Garraf, la Falconera, treball que va recollir al llibre “Avenc de l'Esquerrà 100 Anys d'història ( 1908 - 2008 )”, Ed. Centre de Documentació i Activitats Espeleològiques. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.






Al final ens va detallar la campanya realitzada als finals dels 80 per l'ECG, com a millor referència adjuntem la crònica del Grans Cavitats de Catalunya II:


“El 1988 espeleòlegs de l'E.C.G. decideixen emprendre de nou les exploracions subaquàtiques a la Falconera.
(...)
El 14-1-89, J.L. Camus efectua una immersió. Sorprenentment, i en contra del que fins ara es considerava d’acord amb la topografia de Petit-Recuero, la galeria es tanca totalment als 200 m; en aquest punt, un enorme pou el diàmetre del qual es estimat en 20 m, suposa la continuació vertical de la cavitat. L'escafandrer davalla fins a -50'4 m i dona mitja volta ja que no anava preparat per a grans fondàries, que exigeixen una especial barreja de gasos.
Aquestes circumstàncies sorprenen molt al món espeleològic i l'E.C.G. realitza un esforç humà i econòmic a fi de poder prosseguir l'exploració. X. Garza, amb la col•laboració d'altres escafandrers de l'E.C.G., farà tot el possible per deixar la cavitat preparada el millor possible a fi que J.L. Camus pugui efectuar una immersió de punta amb una barreja especial de gasos i amb uns mitjans que només disposen actualment els francesos.
(...)
El 26-2-89, X. Garza torna a realitzar una immersió, que duraria 180 minuts, clavant claus a fi de deixar definitiva la instal•lació de fil guia.-Aquesta immersió li costaria un accident de descompressió. Els seus companys el traslladaren urgentment a Barcelona per tal de ficar-lo dintre d'una càmera hiperbàrica.
Per fi arriba el dia de la immersió, el 4-3-89. J.L. Camus, amb un espectacular equip amb barreja de gasos, amb heli, i amb oxigen per realitzar la descompressió, efectua la immersió. Segueix la galeria trobada per X. Garza, que , després de la rampa es fa rigorosament plana. Recorre uns 80 m mes a una fondària de 81 m i torna. La galeria continua, sembla ser, amb espectaculars dimensions, per bé que donada l'escassa visibilitat nomes anava seguint una paret o el terra, aquest darrer format d'un profund sediment fangós.”





Ja han passat 22 anys des de llavors i encara romanen les dues principals incògnites:

- La galeria Petit-Recuero, és la mateixa que es va trobar en les exploracions de l'ECG?

- La Falconera continua, la galeria principal al final de l'exploració presentava importants dimensions, quan un nou equip podrà revelar els secrets que amaga?




APORTACIÓ A LA DEFINICIÓ DE LES OCUPACIONS NEOLÍTICAS
DEL NORD-EST PENINSULAR: LA COVA DE SANT LLORENÇ (SITGES, BARCELONA).

Carlos Tornero i Oriol Vicente, arqueòlegs del Departament de Prehistòria de la UAB .






En una primera intervenció, Oriol Vicente ens va explicar en què consisteix les tasques d'un arqueòleg i ens va emmarcar els estudis de la cova de Sant Llorenç dins del neolític. Els estudis s'estan desenvolupant dins Seminari d'Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient i el Mediterrani, amb projectes a Síria, Turquia, Nord d'Àfrica i Catalunya.




Posteriorment Carles Torner va explicar el desenvolupament de la campanya, detallant les diferents fases d'estudi, posant l'accent en els antecedents arqueològics.

Ens va presentar l'estratigrafia trobada i la seva correlació amb les "cultures" o estadis, mostrant els diferents elements: útils en sílex, fragments ceràmics i indústria en os. Com a curiositat un dels elements més simbòlics trobats és un gran contenidor amb decoració de cordó llis formant motius geomètrics que recorden una estrella (possiblement epicardial, entre 4000 i 5000 aC, era la primera Estrella Damm ", ja es veurà)





Conclusions :


- Intervenció en jaciment "històric" del Cardial Català

- Recuperació i integració de materials i documentació dispersa

- Objecte d'estudi: Implantació de les primeres comunitats camperoles en el Nord-Est Peninsular.

- Projecte d'excavació en ple curs (propera campanya juny / juliol 2011) email contacte: Oriol.Vicente @ uab.cat, Carlos.Tornero @ uab.cat




Una altra conclusió que afegim i ens serveix per als dos treballs, és lo sorprenent que resulta que unes muntanyes tan properes a Barcelona, tan visitades, tan controlades, presentin encara enigmes geogràfics i arqueològics tan importants com la Falconera o els possibles assentaments neolítics, encara pendents de donar-nos sorpreses. Però això és una bona condició per als que encara ens diverteix descobrir coses.


VISITA A L’AVENC EMILI SABATÉ.

El diumenge van descobrir l'espeleologia 11 persones i esperem que algú s'hagi quedat amb ganes de seguir.



Ens veiem l'any que ve.




Raúl Cano

viernes, 29 de abril de 2011

IV JORNADES D'ESPELEOLOGIA AL GARRAF.

Demà dissabte, 30 d'abril a les 10:00 comencen les IV Jornades d'Espeleologia al Garraf.
Us esperem a la UME

10.15h 1a ponència
EL REPTE DE LA FALCONERA.
Ferran Cardona. Geòleg i espeleòleg de l’ECG (Espeleoclub de Gràcia, Barcelona).

La Falconera és la principal surgència activa del massís del Garraf. El seu desenvolupament discorre subaquàticament i ja s'han explorat més de 80m de profunditat i més de 600m de recorregut. La Falconera representa tot un exemple de surgència càrstica costanera a menys de 30 km de Barcelona, encara que el seu difícil accés, els episodis de contaminació de les aigües i les dificultats tècniques de l'exploració han provocat que durant molt de temps romangui com un repte latent. És al 1988 quan espeleòlegs de l'ECG decideixen emprendre les exploracions subaquàtiques arribant a la màxima profunditat i recorregut fins ara coneguts, situant aquest sifó com un dels més profunds de la península. Va ser Ferran Cardona, geòleg, actiu divulgador i espeleòleg de l'ECG, un dels principals promotors d'aquesta aventura. Ell ens narrarà els detalls de les exploracions i ens explicarà que reptes encara queden pendents.






11.00h 2a ponència
LA COVA DE SANT LLORENÇ, UN ASSENTAMENT NEOLÍTIC.
Carlos Tornero. Arqueòleg del Departament de Prehistòria de la UAB .



La Cova de Sant Llorenç (Sitges) es una cavitat càrstica ocupada per grups humans des de fa al menys 6.000 anys. Actualment està essent excavada per el grup de recerca SAPPO del Departament de Prehistòria de la UAB dins del marc del projecte aprovat per la Generalitat de Catalunya: Implantació, consolidació i desenvolupament de les societats agrícola ramaderes al terç meridional de la Serralada Litoral Catalana.




miércoles, 16 de marzo de 2011

lunes, 14 de marzo de 2011

Daniel Vergés, un pioner, un mestre.



Ahir ens va deixar. Jo personalment no el vaig conèixer, però si telefònicament: Fa un parell de setmanes vam començar a preparar les presentacions de les Jornades del Garraf i uns amics em van deixar el seu contacte, volíem que presentés la seva crònica de les exploracions de l'Esquerrà. Així que quan el vaig trucar vaig descobrir un tio molt apassionat i predisposat a explicar totes les seves aventures. A més es recordava del curset que va organitzar pels que anaven a ser els primers espeleòlegs de la UME.

Bé, només dir que amb aquest contacte tan fugaç ja Daniel ens va deixar empremta i ara el seu entusiasme serà tota una referència.

Moltes gràcies Vergés.


Raúl Cano

sábado, 19 de febrero de 2011

Atenció!! Els Xinos estan falsificant productes Petzl


Des de fa poc s'han detectat al mercat productes de Petzl falsificats. Sembla que les imitacions venen de la Xina i son molt bones pel que fa a aspecte extern. Dos productes iguals, un de Petzl i un de Xines, no es poden diferenciar a cop d'ull perquè la falsificació externa és perfecta.
Han falsificat forma, color, marcatge, números de serie, embalatge, fitxes tècniques.... Només analitzant les toleràncies mínimes es pot descobrir una falsificació i això només ho pot fer un expert.
De moment sembla que només s'han detectat falsificacions del Croll, el puny Ascencion, el mosquetó Attache i la politja Rescue.


Cal ser molt curosos amb el material que comprem, ja que aquestes falsificacions no compleixen amb les exigències de les normes de la CE i la UIAA. De manera que cedeixen a traccions inferiors a les exigides, afegint un risc molt gran per a la persona que utilitza el material.

Per tant la millor solució és comprar els productes Petzl en botigues oficials, i si hi ha algun dubte, sempre es pot contactar amb els distribuïdors oficials de cada zona i que surten a la llista de petzl:

lunes, 7 de febrero de 2011

Avenc del Gomis

Avenc al Garraf amb “grans possibilitats”

Avui donem a conèixer al ciberpúblic el nostre petit tresor espeleològic. Es tracta de l’avenc d’en Gomis, situat a la zona del pla de Campgràs.

Aquest avenc el varem descobrir quan encara era un marrec cap allà a l’any 2000. Sí encara que no us ho acabeu de creure el trobarem sol , abandonat a mig lcamí del Avenc del Asensio i de la Fragata i no s’enfonsava més de 2 pams sota terra. Nosaltres ( que som uns filantrops espeleològics) de seguida el vam acollir al nostre grup i molts van ser els caps de setmana que ens dedicarem a fer-lo un avenc com cal. A cabassos emplenats de pedres i terra l’anàvem ajudant a créixer. De seguida es va fer més formós del que ens hauríem imaginat mai i a així que baixàvem es feia més i més ample.
Però ves qui ho hauria de dir... la bèstia es va fer massa grossa i perillosa i el que va començar com un joc es va convertir en una espècie de penosa condemna en què hi havia pena de la vida per poder treure a l’exterior del cada vegada més profund i sinistre forat un escarransit cabasset de terra. L’avenc el fèiem nosaltres amb les nostres mans o si més no estàvem desenterrant-lo pedra a pedra,cabàs a cabàs..Això sí el nostre rendiment amb mineria manual va arribar a nivells tant alts d’automatització i eficiència que ja els hi hagués agradat als antics egipcis.
Dos de nosaltres ens col•locavem al fons de l’avenc, l’un armat de piqueta i parpalina es dedicava a treure el més rapidament possible la quantitat justa de terra per omplir el cabàs, mentrestant l’altre desenganxava els cabassos buits que venien de l’exterior i en el moment just li entregava al company perquè pogués omplir-lo de terra per posteriorment tornar-lo lligar a la corda ben plenet de pedres i terra. El 3r esclau situat a la boca així que notava el maleït pes a la corda estirava amb ajuda d’un bloqueixador fins tenir a les seves mans l‘apreciat material el qual era entregat a un quart company que a l’estar a la superfície lliure d’ancoratges podia moure’s els metres suficients per abocar el cabás (cada vegada més lluny perquè l’acopi s’anava fent tant gran que aviat els cartògrafs del parc haurien de representar el nostre nou turó als seus mapes) i el cabàs buit se li tornava al 3r i d’aquest al que estava al forat i torna a començar el cicle.

Bé al final en va sortir un fus d’un 9 m de profunditat amb una petita escletxa, que entre formacions, deixava veure al fons un petit pou en què les pedres hi queien uns 6 o 7 m com a mínim.
Jo personalment crec que desobstruït i eixamplant la boca d’aquest darrer pou es podria trobar quelcom interessant i amb moltes possibilitats..., però s’ha de fer feina i tenir paciència.
Així que ja ho sabeu si algú en té, estarem encantats de que ens relleveu, si ens voleu trucar fins-hi tot ho podríem tornar a intentar entre tots.

Aquí teniu coordenades, el croquis i algunes fotos:

Coordenades WGS84

• X: 408951.20
• Y: 4571124.00
• Z: 510

Croquis

Petita seqüència d’extracció d’una gran pedrota