El passat dissabte i diumenge, 30 d'abril i 1 de maig, varem celebrar les IV Jornades d'Espeleologia al Garraf.
Lo primer és agrair als ponents l'esforç i entusiasme que han fet possible aquesta nova edició. Els treballs presentats han resultat unes magistrals conferències: Ferran Cardona, amb la seva crònica de l'exploració de la Falconera, i Oriol Vicente i Carlos Tornero amb la seva il.lustració de la campanya arqueològica que estan desenvolupant a la cova de Sant Llorenç.
L'assistència durant el dissabte va ser reduïda, unes 15 persones; problema que solucionarem en les pròximes Jornades portant hostesses seleccionades per Berlusconi (que té bon gust). Al contrari del que sol ser habitual, el bateig a l’Emili va ser molt concorregut amb un total de 11 iniciats.
PRESENTACIÓ DE PONÈNCIES:
EL REPTE DE LA FALCONERA.
Ferran Cardona. Geòleg i espeleòleg de l’ECG (Espeleoclub de Gràcia, Barcelona).
En Ferran ens va relatar les cròniques de les diferents actuacions pel descobriment i aprofitament de la principal surgència del Garraf, la Falconera, treball que va recollir al llibre “Avenc de l'Esquerrà 100 Anys d'història ( 1908 - 2008 )”, Ed. Centre de Documentació i Activitats Espeleològiques. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
Al final ens va detallar la campanya realitzada als finals dels 80 per l'ECG, com a millor referència adjuntem la crònica del Grans Cavitats de Catalunya II:
“El 1988 espeleòlegs de l'E.C.G. decideixen emprendre de nou les exploracions subaquàtiques a la Falconera.
(...)
El 14-1-89, J.L. Camus efectua una immersió. Sorprenentment, i en contra del que fins ara es considerava d’acord amb la topografia de Petit-Recuero, la galeria es tanca totalment als 200 m; en aquest punt, un enorme pou el diàmetre del qual es estimat en 20 m, suposa la continuació vertical de la cavitat. L'escafandrer davalla fins a -50'4 m i dona mitja volta ja que no anava preparat per a grans fondàries, que exigeixen una especial barreja de gasos.
Aquestes circumstàncies sorprenen molt al món espeleològic i l'E.C.G. realitza un esforç humà i econòmic a fi de poder prosseguir l'exploració. X. Garza, amb la col•laboració d'altres escafandrers de l'E.C.G., farà tot el possible per deixar la cavitat preparada el millor possible a fi que J.L. Camus pugui efectuar una immersió de punta amb una barreja especial de gasos i amb uns mitjans que només disposen actualment els francesos.
(...)
El 26-2-89, X. Garza torna a realitzar una immersió, que duraria 180 minuts, clavant claus a fi de deixar definitiva la instal•lació de fil guia.-Aquesta immersió li costaria un accident de descompressió. Els seus companys el traslladaren urgentment a Barcelona per tal de ficar-lo dintre d'una càmera hiperbàrica.
Per fi arriba el dia de la immersió, el 4-3-89. J.L. Camus, amb un espectacular equip amb barreja de gasos, amb heli, i amb oxigen per realitzar la descompressió, efectua la immersió. Segueix la galeria trobada per X. Garza, que , després de la rampa es fa rigorosament plana. Recorre uns 80 m mes a una fondària de 81 m i torna. La galeria continua, sembla ser, amb espectaculars dimensions, per bé que donada l'escassa visibilitat nomes anava seguint una paret o el terra, aquest darrer format d'un profund sediment fangós.”
Ja han passat 22 anys des de llavors i encara romanen les dues principals incògnites:
- La galeria Petit-Recuero, és la mateixa que es va trobar en les exploracions de l'ECG?
- La Falconera continua, la galeria principal al final de l'exploració presentava importants dimensions, quan un nou equip podrà revelar els secrets que amaga?
APORTACIÓ A LA DEFINICIÓ DE LES OCUPACIONS NEOLÍTICAS
DEL NORD-EST PENINSULAR: LA COVA DE SANT LLORENÇ (SITGES, BARCELONA).
Carlos Tornero i Oriol Vicente, arqueòlegs del Departament de Prehistòria de la UAB .
En una primera intervenció, Oriol Vicente ens va explicar en què consisteix les tasques d'un arqueòleg i ens va emmarcar els estudis de la cova de Sant Llorenç dins del neolític. Els estudis s'estan desenvolupant dins Seminari d'Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient i el Mediterrani, amb projectes a Síria, Turquia, Nord d'Àfrica i Catalunya. 
Posteriorment Carles Torner va explicar el desenvolupament de la campanya, detallant les diferents fases d'estudi, posant l'accent en els antecedents arqueològics.
Ens va presentar l'estratigrafia trobada i la seva correlació amb les "cultures" o estadis, mostrant els diferents elements: útils en sílex, fragments ceràmics i indústria en os. Com a curiositat un dels elements més simbòlics trobats és un gran contenidor amb decoració de cordó llis formant motius geomètrics que recorden una estrella (possiblement epicardial, entre 4000 i 5000 aC, era la primera Estrella Damm ", ja es veurà)
Conclusions :
- Intervenció en jaciment "històric" del Cardial Català
- Recuperació i integració de materials i documentació dispersa
- Objecte d'estudi: Implantació de les primeres comunitats camperoles en el Nord-Est Peninsular.
- Projecte d'excavació en ple curs (propera campanya juny / juliol 2011) email contacte: Oriol.Vicente @ uab.cat, Carlos.Tornero @ uab.cat
Una altra conclusió que afegim i ens serveix per als dos treballs, és lo sorprenent que resulta que unes muntanyes tan properes a Barcelona, tan visitades, tan controlades, presentin encara enigmes geogràfics i arqueològics tan importants com la Falconera o els possibles assentaments neolítics, encara pendents de donar-nos sorpreses. Però això és una bona condició per als que encara ens diverteix descobrir coses.
VISITA A L’AVENC EMILI SABATÉ.
El diumenge van descobrir l'espeleologia 11 persones i esperem que algú s'hagi quedat amb ganes de seguir.
Ens veiem l'any que ve.
Raúl Cano
El passat divendres, el nostre company Toni Guash ens va presentar una nova manera de diposar de mapes lliures, com la wikipedia, però en cartografia. Es tracta de OpenStreetMap. És un projecte col·laboratiu per crear mapes de contingut lliure usant dades obtingudes mitjançant dispositius GPS i altres fonts de dades.
